1
00:00:00,000 --> 00:00:05,020
EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
2
00:00:10,480 --> 00:00:14,380
Benvingudes a l'EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
3
00:00:15,110 --> 00:00:21,550
En aquest costat de la línia, jo mateix, l'Albert Homs, @emermedpirineus a Twitter i també a mastodont.cat.
4
00:00:22,200 --> 00:00:25,610
L'autor també del blog emermedpirineus.cat.
5
00:00:26,240 --> 00:00:30,860
Actualment infermer al servei d'urgències i emergències de l'Hospital de la Cerdanya.
6
00:00:31,220 --> 00:00:34,160
I a l'altre costat de la línia hi tenim en Xavi Basartó. Bon dia, Xavi.
7
00:00:34,720 --> 00:00:39,270
Hola, bon dia. Un nou episodi aquí del pòdcast.
8
00:00:39,750 --> 00:00:49,120
I sí, us saludo des de Figueres, on treballo, que és l'Hospital de Figueres, a urgències i a la Golf 606, a l'avançada.
9
00:00:49,690 --> 00:01:01,290
I des del blog d'Urgemcat també és on publiquem coses interessants que anem trobant i a Twitter també ens podeu trobar a urgemcat.
10
00:01:06,440 --> 00:01:16,110
Molt bé, doncs avui volíem parlar d'un tema molt interessant i molt recurrent, i d'una eina que fem servir molt sovint, cada dia, amb molts pacients,
11
00:01:16,720 --> 00:01:20,300
que és el tema de l'escala de coma de Glasgow,
12
00:01:20,800 --> 00:01:30,110
que la fem servir, doncs, amb pacients que tenen normalment, una disminució del nivell de consciència per intentar quantificar-la, per intentar mesurar-la,
13
00:01:30,110 --> 00:01:36,560
doncs fem servir aquesta escala que es fa servir ja des de fa dècades, no? Crec que 30 o 40 anys.
14
00:01:37,610 --> 00:01:48,400
I bé, l'Albert va fer una revisió arran d'una sèrie de modificacions i actualitzacions que s'han fet d'aquesta...
15
00:01:48,430 --> 00:02:00,100
Els mateixos autors originals d'aquesta escala l'han anat modificant i actualitzant, i l'Albert, en un apunt del seu blog ho va intentar recollir.
16
00:02:00,100 --> 00:02:12,750
I és el que preteníem ara en el pòdcast, doncs, intentar explicar de viva veu aquestes, no?, les novetats o que ja no són tan novetats perquè ja fa anys que estan publicades,
17
00:02:12,750 --> 00:02:27,710
però almenys intentar repassar com hauríem d'aplicar correctament aquesta escala perquè no hi hagi tanta variabilitat entre els professionals que anem passant aquesta escala a un mateix pacient, doncs, per intentar fer-ho millor.
18
00:02:28,380 --> 00:02:38,000
I això és el que pretenem en aquest pòdcast, en el pòdcast principal, doncs, és explicar una miqueta com passar correctament l'escala de coma de Glasgow.
19
00:02:38,290 --> 00:02:43,880
Doncs quan vulguis, Albert, si vols començar-nos a explicar una miqueta el que vas recollir en el teu blog.
20
00:02:44,000 --> 00:02:48,210
Sí. A veure, aquí m'agradaria fer una miqueta de context de per què vaig fer aquesta aquesta entrada.
21
00:02:48,580 --> 00:02:58,800
Ja fa bastants anys, fa bastants estius, vam tenir un dia d'aquests merdosos de 300.000 individus arribant a la porta d'urgències i no saber on posar-los i demés.
22
00:02:58,800 --> 00:03:09,690
I, afegit a això ens va portar, bé, els bombers ens van portar una senyora, una ramadera, que una vaca li havia fotut una empenta i l'havia projectat diversos metres endavant, no?
23
00:03:10,140 --> 00:03:16,210
I, bé, aquelles coses que passen, el triatge que vaig fer va ser bastant merdós i em va costar veure on m'havia equivocat.
24
00:03:16,510 --> 00:03:25,640
Com podia ser que una persona que aparentava gravetat, parèntesi, eh? Si a l'hora de treballar al camp ve un ramader, un agricultor, és d'UCI. No saps per què, però és d'UCI.
25
00:03:25,640 --> 00:03:31,370
Bé, tornant, vaig estar molt temps donant-li voltes a què hagués pogut fer millor en aquell triatge.
26
00:03:31,430 --> 00:03:46,170
Més endavant, l'Ester Gorjón, @jesterani, que és una infermera del, em sembla que és del SAMU de Madrid, va publicar en el seu blog que s'havia actualitzat l'escala de coma de Glasgow i ella havia fet la traducció de la fulla d'ajuda que després veurem, l'havia fet al castellà.
27
00:03:46,660 --> 00:03:52,840
Jo m'ho vaig llegir i llegint això i llegint-me la fulla d'ajuda, vaig entendre unes quantes coses que suposo que aniran sortint avui.
28
00:03:53,230 --> 00:03:58,240
També vaig traduir aquesta fulla d'ajuda, la que podeu trobar i de la qual parlarem després.
29
00:03:58,820 --> 00:04:07,010
I, bé, aquí vaig començar a lligar caps de què no vaig fer bé aquell dia. Llavors, clar, això, quan una cosa l'aprens perquè no l'has fet bé, s'aprèn millor.
30
00:04:07,560 --> 00:04:11,710
Vinga, el tema de l'escala de coma de Glasgow, bé, tots ho sabem, és una eina de valoració del nivell de consciència.
31
00:04:12,150 --> 00:04:21,770
Fins aquí molt bé. El que passa és que, què és consciència? La definició de consciència ja és confusa per ella mateixa, doncs imagineu-vos que fer una escala per mesurar una cosa confusa, doncs molt molt precís tampoc pot ser.
32
00:04:22,260 --> 00:04:30,030
Aquesta escala la llencen l'any 74, és a dir, fa més de 40 anys, ara ja en són 47, no? Sí? 47. 47 anys.
33
00:04:30,460 --> 00:04:33,910
Un tal senyor Teasdale i un tal senyor Jennett.
34
00:04:34,610 --> 00:04:45,080
Aquesta escala la van fer perquè, clar, abans d'això encara era més confús a l'hora de valorar el nivell de consciència i es feien servir adjectius i cadascú podia entendre per aquest adjectiu el que volgués. I això era un merder.
35
00:04:45,330 --> 00:04:51,560
Què van proposar ells? Pretenien fer un registre que fos reproduïble.
36
00:04:52,110 --> 00:04:59,740
El que sí que tenien clar ells és que en el seu inici no es puntuava de cap manera, és a dir, simplement es descrivia, era una escala descriptiva.
37
00:05:00,270 --> 00:05:16,470
I també a l'inici, com veurem després, una de les coses a valorar en l'avaluació motora no hi era i es va afegir després. La flexióa normal, aquesta, la posició de decorticació, no la van afegir perquè consideraven que era molt difícil discernir la decorticació de la descerebració i no la van voler afegir.
38
00:05:16,850 --> 00:05:21,070
Però com que això tenia implicacions a nivell de pronòstic, doncs la van afegir després.
39
00:05:21,490 --> 00:05:22,800
Una pregunta, Albert.
40
00:05:22,830 --> 00:05:23,260
Digue'm, digue'm.
41
00:05:23,860 --> 00:05:35,890
Et sona si això ho van fer ja amb finalitats així de recerca per fer registres de pacients o era purament clínica per utilitzar-ho en la pràctica clínica, això?
42
00:05:36,340 --> 00:05:43,860
Pel que he llegit de l'article original i el de revisió i alguna cosa més, pretenia ser clínic.
43
00:05:44,480 --> 00:06:03,220
I de fet, com a anècdota, ells desmenteixen en un altre article que això que l'escala de coma de Glasgow es va inventar en un pub de Glasgow, no. O sigui, allò de Glasgow ve perquè aquests autors treballaven a un hospital de Glasgow, ara no recordo el nom, que no s'ho van inventar en un pub, és una d'aquestes coses.
44
00:06:03,970 --> 00:06:27,140
Bé, tornant a això, l'èxit de l'escala ve... Comença a ser exitosa perquè, com que ells això ho proposen com un registre per a infermeria i de fet, en l'article original, si aneu al blog veureu la imatge, hi ha una gràfica d'infermeria d'aquelles antigues, antigues, antigues, sabeu? D'aquelles que anaven fent, anaven posant un punt i anaven ajuntant amb ratlletes la mesura, no?
45
00:06:27,140 --> 00:06:32,890
Posàvem, per exemple, la freqüència cardíaca i tu tenies una gràfica molt maca allà, amb diferents colors i...
46
00:06:32,890 --> 00:06:35,130
Bé, no són tan antigues perquè...
47
00:06:35,130 --> 00:06:38,960
Bé, bé, no són tan antigues, ara ho fem tot sense paper, eh? Això ja és from the past, eh?
48
00:06:38,960 --> 00:06:41,400
No són tan antigues perquè jo les recordo, eh?
49
00:06:41,400 --> 00:06:46,580
Que no dic que anessin millor, això no ho negaré, eh? Però... com a mínim visual ho era.
50
00:06:47,340 --> 00:06:49,180
Ja. Sí, sí, sí, sí.
51
00:06:50,090 --> 00:07:14,780
Doncs això, van fer la gràfica aquesta, que això va tenir bastant èxit. I després, sobretot, penso jo, que s'ha fet servir molt perquè s'ha anat afegint a diferents certificacions, l'ATLS, per exemple, el suport vital avançat en trauma. I després s'ha anat afegint a posteriori a altres escales, per exemple l'Apache2 per determinar el nivell de gravetat, s'ha considerat el Glasgow. Llavors clar, el Glasgow ha guanyat aquí aquesta mena d'estàndard de valoració del nivell de consciència.
52
00:07:15,280 --> 00:07:30,600
És cert que quan ells s'ho van inventar, els autors treballaven en un servei de neurocirurgia i sempre s'ha dit que això és per valorar el nivell de consciència en els traumatismes cranioencefàlics. I, originalment era així, però ja s'ha estès a tot arreu.
53
00:07:31,210 --> 00:07:44,770
L'escala original era només per a adults, l'any 82, crec, van publicar una versió per a població pediàtrica, que hauríem d'aplicar als menors de 6 anys. S'entén que a partir de 6 anys en endavant, doncs la mateixa escala d'adults ens seria útil.
54
00:07:45,210 --> 00:07:52,350
Veig també que, bé, ara la fem servir, això de l'estàndard, es fa servir a 80 països, traduïda a 60 idiomes. Pas mal.
55
00:07:53,570 --> 00:08:03,730
Bé, fins aquí la història, el 2014, 40 anys després de la publicació original, un dels autors, el Teasdale, que encara estava viu en aquell moment, van publicar una revisió dels 40 anys.
56
00:08:04,360 --> 00:08:24,870
Aquí és interessant aquesta revisió perquè com que ja han passat 40 anys s'han publicat moltes coses després, ells modifiquen algunes coses que creuen que poden millorar, identifiquen on hem fet servir malament l'escala o diferent del que ells havien pretès inicialment. També, que és molt interessant, publiquen una pàgina web GlasgowComaScale.org,
57
00:08:25,520 --> 00:08:28,820
i fan moltes recomanacions de com fer l'ús correctament.
58
00:08:29,430 --> 00:08:43,820
De fet, fan una modificació a la descripció de les respostes, o més que la descripció de les respostes a les preguntes a fer i a com valorar l'escala de Glasgow, que canvia una miqueta com ho fèiem abans.
59
00:08:44,270 --> 00:08:49,730
Si us sembla, ara mirem com hem de mesurar aquesta escala de coma de Glasgow.
60
00:08:50,300 --> 00:09:10,910
Jo us recomanaria abans de seguir, que si no la teniu ja, aneu a la web d'aquesta gent, GlasgowComaScale.org i allà us baixeu la fulla d'ajuda. A la pàgina principal veureu que hi ha un lloc que diu GSCAid. O sigui, l'ajuda del Glasgow Coma Scale, altres llenguatges. Doncs aneu aquí, us baixeu la fulla d'ajuda i ara continuem mirant com ho hem de mesurar això.
61
00:09:11,340 --> 00:09:15,930
L'escala valora tres ítems diferents: la resposta ocular, la resposta verbal, la resposta motora.
62
00:09:16,500 --> 00:09:23,360
En l'article original no es donava puntuació, és a dir, hi havia una descripció i era el que tu havies d'anotar.
63
00:09:23,360 --> 00:09:29,050
Però clar, immediatament van veure que això podia ser una miqueta rotllo i van posar-hi punts.
64
00:09:29,790 --> 00:09:37,920
El que és interessant és que la puntuació mínima és 1 de cada un dels ítems, és 1, no és 0. Per tant, la puntuació mínima de l'escala de coma de Glasgow és 3.
65
00:09:38,510 --> 00:09:47,650
No pots tenir menys de tres. Això sona estrany, suposo que si ho haguessin fet avui en dia li haguessin posat un zero perquè tinguéssim clar que zero és fatal, no? Però bé, en aquell moment hi van posar 1.
66
00:09:48,070 --> 00:09:55,760
A la fulla d'ajuda hi ha la part de dalt les quatre fases en les quals hem de començar a fer la mesura de l'escala de Glasgow.
67
00:09:56,150 --> 00:10:02,800
Primera fase: comprovar. Hem d'assegurar-nos que no hi hagi factors que interfereixin la mesura que hem de fer.
68
00:10:03,130 --> 00:10:06,650
Factors que després quan anem a cada un dels ítems, doncs anirem veient quins poden ser.
69
00:10:06,960 --> 00:10:22,640
Abans d'actuar nosaltres, el que farem és observar, que és la segona fase, el que fa la persona espontàniament. Si hi ha obertura ocular espontània o no, si la persona parla adequadament o no i si es belluga adequadament tant d'un costat com de l'altre, tant del costat dret com de l'esquerre.
70
00:10:23,050 --> 00:10:34,250
Un cop haguem observat, el que procedirem és a estimular per allò que tenim dubtes en el moment de l'allò que hem observat, provocar amb l'estímul, provocar alguna resposta.
71
00:10:34,650 --> 00:10:45,200
Estímuls que poden ser sonors, bàsicament és dir o cridar l'ordre que li vulguem donar al pacient, o bé estímuls físics que bàsicament és pressionar a diferents llocs del cos, no?
72
00:10:45,200 --> 00:10:49,030
I després un cop tinguem la resposta, doncs la valorarem i la deixarem anotada.
73
00:10:49,380 --> 00:10:56,320
Si anem a cada un dels ítems, doncs en el cas de l'obertura ocular, que és el primer ítem, aquesta resposta es mesura de 1 fins a 4,
74
00:10:57,010 --> 00:11:01,990
però tinguem sempre present, que això es repetirà en tots els ítems, el tema de no valorable.
75
00:11:02,260 --> 00:11:10,060
És a dir, si per algun factor no podem mesurar-ho, jo que sé, per exemple, en el cas de resposta ocular, doncs que hi hagi un gran edema palpebral.
76
00:11:10,400 --> 00:11:14,730
Clar, no pot obrir l'ull perquè és que no pot obrir físicament l'ull, per tant, això serà no valorable.
77
00:11:15,370 --> 00:11:23,930
En el cas que no hi hagi cap factor, quan haguem comprovat que no hi ha cap factor que dificulti la mesura, doncs observarem.
78
00:11:23,960 --> 00:11:33,570
Si la persona té els ulls oberts sense que l'haguem d'estimular, doncs aquest ítem es valora com a obertura espontània i es puntua com a 4.
79
00:11:34,060 --> 00:11:43,570
Si li hem de dir que obri els ulls, si l'hem d'avisar i dir, "Obre els ulls, obre els ulls," i tal, doncs això serà una resposta amb obertura al so, es puntuarà com a 3.
80
00:11:44,210 --> 00:11:54,150
Si li hem de pressionar, i en aquest cas ells ja, una de les coses que fan ara és descriure molt bé com hem de fer aquesta pressió. Abans això n'hi deien el dolor, han decidit canviar-ho per la pressió.
81
00:11:54,550 --> 00:12:02,590
Ells de cara a l'obertura de l'ull, el que et demanen de fer és agafar un bolígraf o qualsevol cosa cilíndrica i pressionar-la contra l'ungla.
82
00:12:02,940 --> 00:12:09,880
No pressionar-ho directament amb la, amb el teu dit contra l'ungla, sinó pressionar el bolígraf o qualsevol altra cosa contra l'ungla.
83
00:12:10,190 --> 00:12:12,960
Això si ho proveu, veureu que realment, hòstia, es nota, eh?
84
00:12:13,510 --> 00:12:18,860
Si la persona obre els ulls quan la pressionem així, aleshores això es considerarà una obertura a la pressió, es puntuarà com a 2.
85
00:12:19,120 --> 00:12:25,290
I si malgrat aquesta pressió que fem no els obre, doncs considerem que no hi ha resposta i es valorarà com a 1.
86
00:12:25,610 --> 00:12:36,720
A la fulla d'ajuda, a la part de baix veureu que hi ha dibuixats com hem de fer les estimulacions físiques en aquesta tercera fase de l'avaluació, com hem de fer aquestes estimulacions físiques per obtenir la resposta.
87
00:12:37,370 --> 00:12:39,460
Passem ara a la resposta verbal. Aquí és interessant.
88
00:12:40,020 --> 00:12:42,750
Li hem de demanar el seu nom, el lloc on és...
89
00:12:42,750 --> 00:12:43,720
Sí, una pregunta, Albert.
90
00:12:44,260 --> 00:12:57,680
En la part del full aquest d'ajuda posa "estimula", posa amb una pressió al dit o al trapezi o el supraorbitari.
91
00:12:58,080 --> 00:13:09,900
Quan fem l'estimulació, quan fem la valoració de l'obertura ocular, només es fa pressionant el dit o també podem fer servir el supraorbitari o pressionar el trapezi?
92
00:13:10,350 --> 00:13:14,630
Ells diuen de fer servir només la punta de dit, de pressionar només l'ungla en aquest cas.
93
00:13:15,830 --> 00:13:25,860
D'acord. O sigui que les altres, el del trapezi, a lo millor ho pots fer servir quan a la resposta motora o entenc què, quan...
94
00:13:26,380 --> 00:13:28,490
Sí, sí, s'ha de fer servir en la resposta motora.
95
00:13:29,130 --> 00:13:45,900
El que sí que jo entenc és que si, si imaginem per exemple que el nostre pacient resulta que no té sensibilitat de... anava a dir de C, si no té sensibilitat a la mà és de C molt amunt, d'una cervical molt amunt que ha perdut la sensibilitat.
96
00:13:46,110 --> 00:13:58,990
En el moment que pressiones el trapezi i demés, seria, però clar, això seria només per als medul·lars d'una miqueta més avall, perquè la sensibilitat del dit també el trapezi també jo crec que deu ser una miqueta més avall i tot, o sigui que no aplicaria gaire aquí.
97
00:13:59,430 --> 00:13:59,750
Sí.
98
00:14:00,080 --> 00:14:06,940
Em refereixo que si obres els ulls quan pressiones algun dels altres llocs, jo també la consideraria que s'obre a la pressió els ulls.
99
00:14:07,230 --> 00:14:11,820
D'acord, a l'estimulació, sigui del dit o sigui de trapezi o sigui del supraorbitari.
100
00:14:12,470 --> 00:14:19,150
Jo ho faria així, el que passa que sí que és cert que ells demanen que, o sigui, en la descripció que fan és, tu pressiona el dit a veure si obre els ulls o no.
101
00:14:19,260 --> 00:14:20,860
Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí.
102
00:14:21,100 --> 00:14:28,440
Ja veus que ja estem entrant en aquestes en aquestes indefinicions, eh? Per molt bé que ho hagin volgut fer, ja tenim dubtes també.
103
00:14:28,440 --> 00:14:43,460
Va, si anem al següent ítem, que és la resposta verbal, també ens trobem amb el mateix, és a dir, si hi ha un factor que interfereix amb la comunicació, doncs, per exemple, l'idioma, la persona és muda o sorda, doncs, bé, això no serà valorable i haurem d'anotar-ho com a no valorable.
104
00:14:43,460 --> 00:14:56,880
Si veiem que no hi ha factors que hagin d'interferir amb la comunicació, doncs procedirem a preguntar. Interessant, el criteri d'orientat, que es puntua com a 5, és respondre correctament el seu nom, el lloc on està i la data del moment.
Va, si anem al següent ítem, que és la resposta verbal, també ens trobem amb el mateix, és a dir, si hi ha un factor que interfereix amb la comunicació, doncs, per exemple, l'idioma, la persona és muda o sorda, doncs, bé, això no serà valorable i haurem d'anotar-ho com a no valorable.
105
00:14:56,880 --> 00:14:57,330
Si veiem que no hi ha factors que hagin d'interferir amb la comunicació, doncs procedirem a preguntar. Interessant, el criteri d'orientat, que es puntua com a 5, és respondre correctament el seu nom, el lloc on està i la data del moment.
106
00:14:57,330 --> 00:15:03,030
Lo de la data, hòstia, a mi hi ha dies, sobretot quan he plegat de nit, que la data em costa encertar-la també.
107
00:15:03,360 --> 00:15:04,090
Sí, a mi també.
108
00:15:04,470 --> 00:15:18,460
Però clar, és un dels llocs on més em xoca. Si tens el típic traumatisme cranioencefàlic repetitiu, aquell que t'està dient, "Què m'ha passat? Què m'ha passat? Què m'ha passat?", que acabes fins al monyo de contestar-li, al final li acabes apuntant amb un paper i li deixes el paper allà.
109
00:15:18,610 --> 00:15:22,830
T'ho segueix... llavors et pregunta què és aquell paper, però bé, almenys t'estalvies un parell de viatges.
110
00:15:23,430 --> 00:15:32,860
Doncs, però si et sap dir quin nom té, el lloc on és i la data en què estem, aquest tio està orientat. Li donen un 5 de puntuació. Considera una resposta orientada.
111
00:15:32,860 --> 00:15:40,990
No, suposo que quan estan repetitius jo interpreto que els hi passa és que tenen una amnèsia anterògrada, no? No recorden el que els hi has explicat.
112
00:15:41,400 --> 00:15:55,920
Aleshores ells van preguntant el mateix perquè no se'n recorden que ja ho han preguntat, però poden estar perfectament orientats, no? En espai, temps i persona, estan orientats, però no recorden què els hi ha passat. Tenen amnèsia anterògrada, no?
113
00:15:56,220 --> 00:16:08,630
Sí, sí, però aquí la trampa aquella que dèiem, "Ui, no sap massa bé què diu, li fotem un 4", i així ja té un Glasgow de 14, ja li podem demanar l'escàner. Doncs li hauràs de demanar perquè té l'amnèsia, però no perquè tingui un 4 de de resposta verbal.
114
00:16:08,700 --> 00:16:10,230
Exacte. Sí, sí, sí, sí.
115
00:16:10,330 --> 00:16:25,310
Que és el següent punt, aquest del 4, és la resposta confusa, és el següent punt, o sigui, és la següent puntuació inferior en la resposta verbal, no? Que bàsicament és la persona que no està orientada, és a dir, que no et dona correctament el nom, el lloc i la data, però sí que es comunica de forma coherent.
116
00:16:25,310 --> 00:16:38,230
Clar, aquí amb aquest número aquí m'entren moltíssima gent amb amb deterioració cognitiva. O sigui, gent que no sap on és i la data en què viu, de gent gran amb demències diverses n'hi ha la tira.
117
00:16:38,520 --> 00:16:47,830
Això vol dir que ja tenen un Glasgow basal per sota de 14, ai, per sota de 15. Bé, i els pobres que no saben ni com es diuen, ja ni t'explico, no? Pobrets.
118
00:16:48,260 --> 00:16:54,620
Bàsicament aquest és per aquest punt, el de la resposta confusa, és per eliminació de l'anterior, no?
119
00:16:55,100 --> 00:17:08,700
Si anem més avall, ens trobem que no tenen una conversa coherent, però sí que som capaços d'entendre que deixen anar paraules aïllades, no? Aquesta és la resposta que ells que ells n'hi diuen paraules i que puntua com a 3.
120
00:17:08,830 --> 00:17:16,440
Aquí, per exemple, en aquell cas que explicava jo, aquesta persona que venia, només feia que agafar-se el cap i anar cridant "Fa mal, fa mal, fa mal", anar criant "Fa mal, fa mal, fa mal".
121
00:17:16,830 --> 00:17:29,200
Clar, aquesta persona no et contestarà el nom, el lloc i la data perquè té altra feina, queixar-se que li fa mal. Comunicar-se de forma coherent no es comunica, o sigui, simplement va repetint aquestes paraules inintel·ligibles.
122
00:17:29,230 --> 00:17:38,910
O sigui, aquella persona que jo la gran cagada meva, cony, no tenia un Glasgow de 15, el tenia de menys perquè les seves paraules eren paraules aïllades. Puntuava com a 3 en la resposta verbal.
123
00:17:39,190 --> 00:17:54,960
Si en comptes de paraules que som capaços de discernir simplement hi ha sons o gemecs, això, per exemple, ho veurem quan pressionem el dit o el trapezi, si només emet sons o gemecs, aleshores, la resposta es classifica com a resposta verbal de sons i es puntua com a 2.
124
00:17:55,100 --> 00:18:02,830
I si malgrat totes les pressions que fem, no hi ha cap resposta, i no hi ha cap factor que interfereixi es considera que no hi ha resposta i es valora com a 1.
125
00:18:02,830 --> 00:18:08,340
Ens anem a l'últim punt de l'escala de coma de Glasgow, que és la millor resposta motora.
126
00:18:09,030 --> 00:18:18,960
Aquí es valora de 1 fins a 6. El mateix que abans, eh? És a dir, si hi ha algun factor que impedeix valorar la resposta motora, doncs es considerarà no valorable.
127
00:18:19,690 --> 00:18:21,400
I a partir d'aquí anirem puntuant.
128
00:18:22,120 --> 00:18:32,170
Aquest també és interessant, és a dir, el primer criteri és "obeeix una ordre", que ells n'hi diuen de dos factors o de dos passos. És a dir, tu li dius, la que ells descriuen aquí és "obri la boca, tregui la llengua".
129
00:18:32,510 --> 00:18:40,130
Si la persona obre la boca i treu la llengua, o sigui, fa l'ordre aquesta de dos passos, o sigui, un darrere l'altre, es considera que obeiex les ordres i es puntua com a 6.
130
00:18:40,240 --> 00:18:48,670
Clar, aquí la cosa és, si espontàniament veiem que ell ja belluga amb una certa intenció, doncs ja està en aquesta classificaci.
131
00:18:49,330 --> 00:19:05,490
Si no obeeix correctament aquesta ordre de dos passos, aquí hauríem de fer la consideració que allò de donar la mà a algú, és a dir, posar els teus dits en mig dels dits de l'altre, això ja pot provocar que la persona per un reflex ja t'apreti la mà.
132
00:19:05,880 --> 00:19:14,830
Aquí la ordre de dos factors seria "apreti'm la mà i obri", en el sentit que així ens assegurem que aquest reflex no ens afecti, no? Per això els dos factors.
133
00:19:15,150 --> 00:19:24,620
Si no ens fa cas, aquí és on anem a estimular físicament, és a dir, pressionar el trapezi, és a dir, pinçar amb dos dits qualsevol dels dos trapezis o els dos,
134
00:19:25,270 --> 00:19:29,160
o bé pressionar amb el dit polze, pressionar els arcs supraorbitaris.
135
00:19:29,430 --> 00:19:34,040
Aquí en la fulla d'ajuda veurem que els dos dibuixets que ens ensenyen una miqueta què vol dir això.
136
00:19:34,390 --> 00:19:44,190
Si quan fem això, la persona porta la mà, l'arriba a passar per sobre de la clavícula i intentant agafar-nos per treure'ns, això es considerarà una resposta de localització i la puntuarem com a 5.
137
00:19:44,740 --> 00:19:56,920
Si comença a doblegar el braç, però no arriba a superar la clavícula, i veiem que aquest moviment té una forma que anomenarem normal, perquè després l'anormal l'explicarem després, es considera que això és flexió normal i puntua com a 4.
138
00:19:57,310 --> 00:20:12,870
Si en canvi aquesta flexió, és a dir, que doblega el braç per venir cap a buscar-nos la mà amb la qual li estem pressionant el trapezi o l'arc supraorbitari, amb una cosa que anomenen "característiques predominantment anormals", i hi ha un dibuix a la fulla d'ajuda que explica la diferència de les dues coses,
139
00:20:13,610 --> 00:20:16,920
això ho considerem com a flexió anormal i puntuarem com a 3.
140
00:20:17,510 --> 00:20:33,650
Això és una de les posicions que n'hi diem, o jo sempre n'hi havia dit de decorticació. És a dir, el que veiem és que es flexionen els canells, amb els punys tancats i se'n van cap al centre del tòrax. Això és el que jo sempre havia entès com a resposta de decorticació.
141
00:20:34,080 --> 00:20:54,140
En canvi, si quan pressionem el que fa és una resposta que, no sé per què n'hi havien dit la "moto" que és, en aquest cas el que fa és, es flexionen, es fa puny, es flexionen els canells, però els colzes en comptes de flexionar-se sobre el tòrax, s'estenen cap a fora. Això es considera una resposta en extensió, es puntua com a 2.
142
00:20:54,140 --> 00:20:57,430
És la posició aquesta de moto o de descerebració.
143
00:20:57,730 --> 00:21:07,340
A l'entrada del blog hi ha un parell de dibuixets amb un senyor que ho simula. Evidentment, si no hi ha cap mena de resposta, doncs ho puntuarem com a cap i puntuarà només un punt.
144
00:21:08,040 --> 00:21:10,720
D'acord? Això és com hem de fer la nostra valoració.
145
00:21:10,980 --> 00:21:22,760
El més senzill, tirar de fulla. Si t'has de recordar de memòria tot això, hi ha gent que se'n recorda de les 15 coses a mesurar, però hi ha bastanta gent que no. Llavors, tires de fulla i no te n'oblides.
146
00:21:22,980 --> 00:21:32,930
Aquí sí que veig important que sempre que facis l'estímul sempre sigui en el cap o en el coll.
147
00:21:33,130 --> 00:21:57,820
O sigui, el que deien abans, en el trapezi o en el supraorbitari, fer aquí l'estímul per veure si, no? Perquè de vegades, depèn com tinguis el malalt, si estàs en un tràfic i tens difícil accés al malalt, doncs a lo millor l'instint per veure la resposta motora, doncs li estimules, no sé, el genoll o el bessó o on tinguis accés,
148
00:21:58,120 --> 00:22:08,140
i potser la resposta que faci ell no la pots apreciar igualment, no? Si és una flexió normal o anormal o el que sigui, si no li estimules el cap o el coll.
149
00:22:08,660 --> 00:22:13,840
Per tant, aquí sí que veig important fer cap o coll per veure què fa amb els braços, no?
150
00:22:14,480 --> 00:22:22,830
I a més a més fer-ho dels dos costats. Perquè el que sempre et diuen els de l'escala és que sempre registris la millor resposta possible.
151
00:22:23,200 --> 00:22:28,600
És a dir, si en un costat tens una resposta d'una manera i a l'altre, de l'altra, et quedaràs amb la que puntuï més alt.
152
00:22:28,730 --> 00:22:29,660
Ah, d'acord, d'acord.
153
00:22:29,700 --> 00:22:35,500
I de fet, si tens dubtes, també et diuen que tiris sempre a la que puntua més alt, mai a la que puntua més baix.
154
00:22:35,500 --> 00:22:40,990
També molt, molt, molt important és que la puntuació de l'escala, aquesta puntuació, no es pot passar com un número sencer.
155
00:22:40,990 --> 00:22:45,000
És a dir, quan et diuen Glasgow 14, meravellós, no em serveix.
156
00:22:45,340 --> 00:22:50,500
No és Glasgow 14. En tot cas serà una resposta ocular de 3, una verbal de 5 i una motora del que sigui.
157
00:22:50,500 --> 00:22:55,400
Ara no sumarà 14, però bé, el que correspongui. Això és súper important.
158
00:22:55,630 --> 00:23:09,230
És a dir, és una resposta en escala de Glasgow mesurada amb un número total té molt poc valor en comparació amb... Ells et diuen que això ho presentis desglossat: ocular de tant, verbal de tant, motora de tant.
159
00:23:10,070 --> 00:23:21,840
Si aneu a la web d'aquesta gent del glasgowcomascale.org, hi ha un vídeo on fan la valoració amb un voluntari sa que simula les diferents respostes.
160
00:23:22,640 --> 00:23:32,000
Jo això haig de dir que a mi no, he buscat molt i no he trobat cap vídeo en què es vegi una valoració de l'escala de coma de Glasgow en persones reals, amb malalts reals.
161
00:23:32,200 --> 00:23:45,120
Així com l'escala RACE, que algun dia en parlarem, tenen uns vídeos súper xulos en què es veu persones afectades que tenen allò que hem d'esbrinar, si tenen l'asomatognòsia, l'agnòsia, tot això,
162
00:23:45,120 --> 00:23:51,650
hi ha persones reals i tu estàs veient, aquí no, aquí sempre només he trobat amb voluntaris que ho simulen.
163
00:23:51,650 --> 00:24:02,400
Clar, com que ho simulen tan bé, el dia que et trobes amb una persona de veritat que mai serà de llibre, doncs t'entren tots els dubtes de, hòstia, això és una flexió normal, anormal? Doncs no ho s.
164
00:24:02,400 --> 00:24:11,800
I mira que li he donat voltes. Si algú troba un vídeo en què les respostes es mesuren amb persones reals, que ho passi, que em faria gràcia veure'l.
165
00:24:12,150 --> 00:24:26,710
Sí, suposo que el tema també és la confidencialitat de dades o que necessites el permís del pacient o del familiar o el que sigui, no? És més complicat, clar.
166
00:24:27,660 --> 00:24:36,860
Abans comentaves una cosa que m'ha semblat interessant i és de quan passem o valorem un pacient amb aquesta escala,
167
00:24:36,960 --> 00:24:54,400
és tindre aquesta fulla d'ajuda per passar-la correctament l'escala, de tindre-la impresa o tindre la imatge en el mòbil o en algun suport digital per poder-la passar de forma correcta.
168
00:24:54,780 --> 00:25:12,280
Jo recordo, fa temps, quan em vaig fer el curs de l'ATLS, que ens van recordar o insistir bastant que l'única forma de passar aquesta escala de forma correcta és mirant-te-la amb un paper o amb un suport digital.
169
00:25:12,750 --> 00:25:31,970
Que ja per si mateixa ja és una escala que té molta variabilitat interindividual, no? Que un professional ho farà d'una manera i el mateix pacient, si el valora un altre professional, puntuarà una miqueta diferent. Si a sobre ho fem sense un suport, només basant-nos amb la nostra memòria, per més bona que sigui, la variabilitat és molt més àmplia.
170
00:25:32,550 --> 00:25:51,130
I em sembla això una cosa bastant interessant i necessària, no? Que quan ho fem, doncs realment ho facis amb el paper a davant perquè, no?, amb la situació que tens un malalt greu, crític i que hi ha molta gent i que hi ha molt de merder, doncs equivocar-te amb un número és molt fàcil.
171
00:25:51,560 --> 00:26:04,310
Per això em sembla interessant el que havies comentat tu de dir, fem-ho amb un paper o fem-ho amb un suport digital perquè ja és fàcil equivocar-se, doncs amb això a veure si evitem aquests petits errors.
172
00:26:04,310 --> 00:26:12,870
Sí, i ara has tret una de les, anava a dir mancances, bé, una de les debilitats que se li retreu a l'escala, no? Que és aquesta variabilitat interoperador.
173
00:26:13,000 --> 00:26:27,950
En alguns dels estudis que llegia per documentar-me d'això, deia que fins a un terç de pacients canviaven en dos punts o més la seva valoració en funció de qui ho mesurava. És a dir, tu podies passar d'un Glasgow de 11 a un Glasgow de 13 en funció de qui et mesurava.
174
00:26:28,380 --> 00:26:41,740
I això encara era més bèstia en els valors intermedis, que és una altra de les coses que passa, és que hi ha... bé, de fet, encara tornem encara més enrere. Allò que parlàvem de fer la resposta desglossada, en comptes de fer-la tota la puntuació sumada.
175
00:26:42,150 --> 00:26:47,900
Els autors ja van dir des del principi, des de l'any 74, que s'havia de fer desglossat. Però la gent va anar començant a sumar.
176
00:26:48,200 --> 00:27:02,000
I això segurament és perquè, donem part de la culpa al SVAT, a l'ATLS, és perquè hem fet servir aquesta puntuació sumada, aquest "score" que n'hi diuen ells, com a eina de pronòstic.
177
00:27:02,030 --> 00:27:13,200
És a dir, Glasgow de vuit... bé, mira, en anglès: "Glasgow 8, intubate", no? l'ATLS deixa clar que Glasgow de 8 s'ha d'intubar.
178
00:27:13,200 --> 00:27:22,150
Glasgow de 8 hi podem arribar de moltes maneres, a aquest Glasgow de 8. Podem tenir els ulls oberts i tenir molt poc de la resta, per exemple, no? I hòstia, intubar algú amb els ulls oberts, hòstia, no sé.
179
00:27:23,010 --> 00:27:32,900
Jo no ho veig tan baix un Glasgow, el Glasgow serà el que sigui, però, hòstia, no té el mateix valor. I de fet, hi ha un estudi dels que cito aquí que et dona una,
180
00:27:32,900 --> 00:27:43,300
agafant de bases de dades de trauma, d'aquestes de desenes de milers de pacients, et dona el pronòstic en funció de l'escala de Glasgow,
181
00:27:43,300 --> 00:27:53,933
però per cada una de les possibles combinacions que n'hi ha, no recordo ara el número, n'hi ha la tira, no? D'aquests 15 punts que cada un puntua i tal, doncs hi ha unes possibilitats de combinacions enormes, no?
182
00:27:54,060 --> 00:28:14,330
I hòstia, et trobes que Glasgow de 4, per exemple, que és tenir dues puntuacions a baix de tot i una que puntua només 1, les variabilitats de la mortalitat en aquests grups de pacients podia ser enorme, podies passar d'una mortalitat del 40 a una mortalitat del 20 i tot era Glasgow 4, no?
183
00:28:14,330 --> 00:28:27,120
I la mortalitat es podia haver dividit a la meitat, que és per això és tan important, per al pacient individual és important la segregació, la separació per ítems.
184
00:28:28,130 --> 00:28:38,290
Ells recomanen només fer servir l'score per l'agregació de pacients, per a la investigació o per a l'anàlisi de dades, no fer-lo servir per a cada pacient individual.
185
00:28:38,970 --> 00:28:49,500
El que deia també d'això de l'ATLS, no? El Glasgow 8, intubate. És un axioma, és Glasgow per sota de 9, per assegurar que el 8 també, s'ha d'intubar. Glasgow per sota de 9 s'ha d'intubar.
186
00:28:49,500 --> 00:29:03,600
Bé, això s'ha dit així perquè es creia que per sota d'aquest 9, de 8 o menys, havies perdut el reflex de deglució i per tant el risc de broncoaspiració era més alt.
187
00:29:03,600 --> 00:29:13,600
I com que el risc de broncoaspiració era més alt i broncoaspirar-se és molt dolent, doncs s'havia d'intubar per protegir la via aèria, no? Pensant sempre en el TCE en el traumatisme cranioencefàlic.
188
00:29:13,790 --> 00:29:17,810
Clar, tornem al mateix, no és el mateix un 8 d'una manera que un 8 d'una altra.
189
00:29:18,290 --> 00:29:29,070
Però és que a més a més tampoc està clar, i també cito alguns dels estudis que ho diu, que hi hagi més o menys risc de broncoaspiració pel número independentment de l'escala de Glasgow.
190
00:29:29,070 --> 00:29:52,700
Albert, et pregunto, creus que estaria bé lligar o s'han pensat si barrejar l'exploració dels tres valors, no?, de l'ocular, verbal i motora, amb alguna altra exploració física que complementi el Glasgow o no?
191
00:29:52,766 --> 00:29:57,820
Per exemple, amb les pupil·les o jo que sé, o la tensió o el que sigui.
192
00:29:57,820 --> 00:30:11,566
Mira, aquesta és bona també. U na altra de les crítiques que se li ha fet a l'escala, a part d'aquesta variabilitat interoperador, és que no contemplava altres coses en l'evolució neurològica que eren importants.
193
00:30:11,700 --> 00:30:16,790
Per exemple, la reactivitat pupil·lar. Tampoc la presència de reflexos, tampoc la mesura, no?
194
00:30:16,790 --> 00:30:21,933
Justament això que preguntes, jo també pensava, "Home, aquí, això, aquests de la Glasgow, què passa?"
195
00:30:21,933 --> 00:30:35,030
Doncs resulta que quan mirava això, això ja és posterior a la revisió dels 40 anys, aquests senyors del Glasgow Coma Scale han creat una millora de l'escala que n'hi diuen Glasgow Coma Scale Pupils Score.
196
00:30:35,060 --> 00:30:45,920
És a dir, tu agafes el teu número global del Glasgow, aquell que no havíem de sumar, sinó que havíem de passar desglossat, i en funció de com tinguis les pupil·les, li restes punts.
197
00:30:46,270 --> 00:30:59,090
És a dir, ells ja pretenen afegir això a la seva escala. El que em fot gràcia és que ho afegeixin sobre allò que han dit que no podíem fer, que és sumar els valors unitaris de cada una de les coses, no?, de cada un dels ítems a mesurar.
198
00:30:59,090 --> 00:31:10,960
Bé, em va fer gràcia. No m'ho he estudiat molt, pràcticament gens. Només ho vaig veure i vaig pensar, "Oh, interessant, això t'ho hauràs de llegir." Bé, està a la llista de coses per llegir i estudiar des de fa bastant temps.
199
00:31:11,420 --> 00:31:20,800
Bé, suposo que ara que n'hem parlat, haurà de ser una mena de deures, no? D'aquí a uns quants episodis haurem de veure si podem parlar d'això o no.
200
00:31:20,800 --> 00:31:39,270
I tu que vas revisar aquest tema fa temps, et dona la sensació que quan ho veus, veus valorar un Glasgow a urgències s'hauria de fer diferent, no? O sigui, que realment es fa, entre cometes, malament, o penses que no hi ha molta diferència?
201
00:31:39,560 --> 00:31:45,960
Bé, jo penso que d'entrada el Glasgow s'hauria de mesurar. És com la freqüència respiratòria, és a dir, la freqüència respiratòria s'ha de mesurar.
202
00:31:46,580 --> 00:31:55,300
Agafar amb el polze i tapar-te un ull i dir 24 de freqüència respiratòria, o tapar-te l'ull i dir Glasgow 13 doncs això no és mesurar-ho.
203
00:31:55,300 --> 00:32:02,066
Això és fer una estimació grollera. I estimacions grolleres en fem tots cada dia, però si has de donar el número, l'has de mesurar.
204
00:32:02,590 --> 00:32:11,466
Això és més o menys el mateix, no? És a dir, la sensació que tinc és que el Glasgow l'engaltem grollerament, fotem l'ull i diem, "això què és Glasgow 12?"
205
00:32:11,460 --> 00:32:16,866
Clar, el Glasgow 3 és relativament senzill, el Glasgow 15 és relativament senzill. Són els dos extrems.
206
00:32:16,866 --> 00:32:27,060
A aquestes bases de dades hi ha molt Glasgow 15, la immensa majoria, bastants Glasgow 3, i després curiosament hi ha molts Glasgow 8. Però de 9 o de 7 no n'hi han tants, no?
207
00:32:27,110 --> 00:32:32,410
Sospitós, això fa pinta que t'has fet venir el número segons et convenia.
208
00:32:32,600 --> 00:32:46,110
És a dir que jo m'atreviria a dir que potser el que hauríem de fer és mesurar l'escala. I mesurar-la, doncs si treus la fulla i fas de forma sistemàtica i dius, a veure, vostè, com es diu on està i quina data és?
209
00:32:46,580 --> 00:32:51,750
I ara, obri la boca i tregui la llengua. Doncs ja l'has feta, ja té un Glasgow 15, no?
210
00:32:51,750 --> 00:32:54,790
I encara és més important quan no és 15.
211
00:32:54,790 --> 00:33:02,933
Llavors encara és allò d'agafar i dir, a veure, veure que li pressionin a algú els trapezis o que li pressionin l'arc supraorbitari, per mi ara mateix això és molt molt inusual.
212
00:33:02,933 --> 00:33:04,600
D'acord
213
00:33:04,600 --> 00:33:07,840
I fins aquí el tema. Jo ja no tinc gran cosa més per explicar.
214
00:33:08,100 --> 00:33:27,810
Bé, molt bé. Jo penso que si fem una miqueta de repàs del tema cadascú en la seva intimitat i després aviam si això ens serveix per transmetre-ho també, no?, en els respectius serveis on treballem i aviam si a partir d'ara comencem a mesurar-ho bé i, bé, a mesurar-ho i a mesurar-ho bé.
215
00:33:27,950 --> 00:33:29,560
Bé, anem als UrgemMots.
216
00:33:32,890 --> 00:33:46,000
Jo per l'UrgemMot d'aquest episodi en tinc un que hem fet molta cagarel·la amb algú altre a Twitter. És una paraula que segur que tots coneixeu i que en català tothom fa servir cada dia, que és la sofraja.
217
00:33:47,110 --> 00:33:57,950
De fet, hi ha algú que dèiem per internet, "A veure qui serà el primer que li passarà al centre coordinador del SEM una lesió a la sofraja de la cama, per exemple." Crec que riuríem bastant.
218
00:33:58,360 --> 00:34:16,500
Bé, la sofraja és el, diguéssim, l'espai dins l'anatomia humana, l'espai en què es produeix la flexió. És a dir, la sofraja del braç, per exemple, és el buit que ens queda entre el bíceps i la musculatura de l'avantbraç quan el pleguem.
219
00:34:16,790 --> 00:34:29,970
La flexura, que les infermeres apuntem sempre que punxem les vies a la flexura de l'extremitat superior, doncs això és la sofraja. En el cas del genoll, clar, és la part de darrere del genoll, perquè és el que quan flexiones, crees el buit aquest.
220
00:34:30,540 --> 00:34:39,780
De tant en tant faig alguna pirula a la feina i poso les vies en comptes de posar-les a la flexura, les poso a la sofraja. Encara ningú m'ha dit res. A veure si algun dia algú pregunta on és això.
221
00:34:43,440 --> 00:34:44,810
I quines tens tu, Xavi?
222
00:34:45,260 --> 00:35:01,533
Bé, jo només volia comentar, hi ha una sèrie de petits errors que fem habitualment, i és, per exemple, en molts mots que acaben amb el sufix d'osi o, per exemple, isi,
223
00:35:01,566 --> 00:35:13,580
de forma instintiva, no sé per què, hi afegim sempre una essa terminal. Per exemple, quan parlem de dosi, d'acidosi, etcètera, tot això sempre hi posem una essa al final que no és correct.
224
00:35:13,800 --> 00:35:24,060
Per tant, en singular, hauríem de parlar d'una dosi, una acidosi, mononucleosi, jo que sé per exemple, diagnosi, necrosi, tuberculosi.
225
00:35:24,633 --> 00:35:39,270
I de forma instintiva moltes vegades hi posem una essa que no hi hauria de ser-hi. I el mateix ens passa amb el sufix isi. Anàlisis, apòfisis, lisis, diàlisis, tot això no hauria de portar una essa al final, d'acord?
226
00:35:40,300 --> 00:35:52,033
I després, dels últims UrgemMots que hem anat publicant a Twitter i que tenim en el diccionari que hi ha a la pàgina web del blog,
227
00:35:52,030 --> 00:36:07,600
bé, podríem parlar, per exemple, d'un error que fem molt habitualment, és quan veiem una radiografia de tòrax i valorem l'entrada i la sortida del paquet vascular dins el pulmó, hauríem de parlar de l'hil.
228
00:36:07,800 --> 00:36:18,370
En lloc de l'hili o altres paraules que fem servir, el terme correcte seria hil, amb H, I, L, i ja està.
229
00:36:18,370 --> 00:36:30,840
Per exemple, també fem molt freqüentment l'error de parlar de coses creuades. Per exemple, els lligaments creuats o les proves creuades. Això en català és el terme correcte és encreuat.
230
00:36:31,250 --> 00:36:39,190
Si parlem que algú que ve amb un dolor en el genoll, etcètera, sospitem una lesió dels lligaments encreuats, d'acord?
231
00:36:40,170 --> 00:36:46,170
O quan hem de fer una transfusió de sang, etcètera, fem proves encreuades.
232
00:36:46,610 --> 00:36:58,500
Ah, i també podríem parlar d'una cosa, no és que siguin errors així importants, però per exemple, quan parlem que algú té una infecció per algun germen gramnegatiu o grampositiu,
233
00:36:58,666 --> 00:37:10,810
aquest grampositiu és un sol terme, no són dos, no és gram negatiu amb dues paraules, sinó que ho hem d'escriure junt, gramnegatiu o grampositiu.
234
00:37:10,810 --> 00:37:16,920
Almenys en el TermCAT i això ho especifiquen que ha de ser així, amb un sol terme.
235
00:37:17,410 --> 00:37:26,750
N'hi ha alguns més, però bé, ja els trobareu en el diccionari, en el blog o a Twitter, que els podeu repassar tranquil·lament.
236
00:37:26,750 --> 00:37:34,910
Jo que sé, la medul·la, la fòvea amb accent a la O, la granellada, bé, hi ha una sèrie que els podeu anar repassant tranquil·lament.
237
00:37:35,460 --> 00:37:39,100
Molt bé. Doncs, què fem? Anem a les recomanacions ja?
238
00:37:39,110 --> 00:37:40,020
Jo per mi sí.
239
00:37:42,300 --> 00:37:47,166
Doncs va. De la meva recomanació per aquest episodi és un llibre, de paper.
240
00:37:47,366 --> 00:37:56,366
A més a més, un llibre, a mi me'l va recomanar un company de feina i, bé, la veritat és que em va agradar molt, però no és un llibre agradable de llegir,
241
00:37:56,433 --> 00:38:06,900
en el sentit que no riuràs llegint aquest llibre, però penso que és un llibre que segurament s'hauria d'afegir al currículum de les professions sanitàries.
242
00:38:07,220 --> 00:38:14,400
El llibre aquest es diu "Being Mortal" o "Ser mortal". He trobat la versió en anglès, que és la que vaig llegir i he vist que està traduït al castellà, en català no.
243
00:38:14,566 --> 00:38:22,150
Aquest llibre és de l'Atul Gawande, que és un cirurgià d'origen hindú que viu als Estats Units.
244
00:38:22,150 --> 00:38:31,833
I aquest llibre és molt, molt interessant. Jo penso que per als professionals sanitaris hauria de ser pràcticament de lectura obligada, no? És un llibre en què parla de les reflexions sobre el final de la vida i la mort.
245
00:38:31,833 --> 00:38:41,630
Que en un moment, suposo que sempre ha estat així, no?, però que semblava que l'últim segle ens hem oblidat que podíem morir, doncs això no és quelcom que tinguem en ment, no?
246
00:38:41,690 --> 00:38:49,666
I ara, potser amb l'aparició de la COVID que hem vist que tots som potencialment mortals, oi, tots ho som, però aquesta vegada es fa evident,
247
00:38:49,833 --> 00:38:57,070
penso que és molt interessant aquest llibre perquè et fa pensar, és a dir, com hem de plantejar el final de la vida nostra, però també dels nostres pacients.
248
00:38:57,070 --> 00:39:05,666
Concentrem gran quantitat d'intervencions sanitàries de dubtosa eficàcia al final de la vida, quan potser el que necessitem és una altra cosa.
249
00:39:05,766 --> 00:39:10,400
Potser el que necessitem és pausa i decidir que el millor que podem fer és deixar passar, no?
250
00:39:10,733 --> 00:39:20,433
Bé, jo penso que és molt interessant. Us el recomano, evidentment, si estàs una miqueta depre, potser no és el moment ideal de llegir-lo, però penso que hauria de ser lectura obligada per a tots els professionals sanitaris.
251
00:39:20,566 --> 00:39:29,420
Et dona una perspectiva que llavors quan et veus fent coses a la feina, et fa plantejar si realment això és que com que hauries de fer o no.
252
00:39:29,420 --> 00:39:35,860
Molt bé, aprofitarem, aviam si en el que ens queda d'estiu si podem fer aquestes lectures.
253
00:39:36,340 --> 00:39:58,800
Jo volia recordar que tenim un sistema català que ho organitza i ho executa l'Institut Català de Farmacologia i que és una eina que ens serveix per notificar sospites, vale? Només que tinguis la sospita que estiguis veient una reacció adversa amb un medicament.
254
00:39:59,130 --> 00:40:09,900
Tenim un sistema molt fàcil, que el tenim en format digital, que senzillament en qualsevol navegador tu escrius la URL targetagroga.cat,
255
00:40:10,200 --> 00:40:17,330
i és un aplicatiu en el qual tu fas la notificació d'aquesta sospita d'una reacció adversa a algun medicament.
256
00:40:17,660 --> 00:40:31,133
Què ens demanen que notifiquem? Doncs, per exemple, sobretot, hi ha una sèrie de fàrmacs que ja van etiquetats de l'Agència Espanyola del Medicament amb un triangle negre invertit.
257
00:40:31,433 --> 00:40:45,166
Aquests són fàrmacs nous, de nova comercialització, i que estan sotmesos lògicament, a un seguiment especial, perquè encara no es coneixen tots els efectes adversos o inesperats d'aquest medicament.
258
00:40:45,166 --> 00:40:55,833
Aleshores, aquests medicaments que porten aquest triangle negre invertit, qualsevol cosa que vegis, que sospitis que això pot ser una reacció adversa, la comuniquis.
259
00:40:55,830 --> 00:41:04,120
Després qualsevol també reacció adversa que ja sigui coneguda, però que realment sigui greu, o sigui mortal.
260
00:41:04,120 --> 00:41:15,680
Pacients que per culpa d'aquesta reacció necessitin ingrés o s'allargui l'estada hospitalària o creï una discapacitat permanent o irreversible, això també s'hauria de comunicar.
261
00:41:16,110 --> 00:41:29,260
O que sospitis que allò que estàs veient en aquell pacient és una reacció adversa a un medicament i que tu llegeixes la fitxa tècnica del medicament i no està descrita aquella reacció adversa.
262
00:41:29,266 --> 00:41:34,466
Per tant, que pugui ser desconeguda o inesperada, doncs també recomanen que ho facis.
263
00:41:34,666 --> 00:41:45,210
Ho pot fer qualsevol professional sanitari. Des del metge que està visitant el pacient, la infermera, el farmacèutic,
264
00:41:45,210 --> 00:41:57,380
Sí que et demanaran que posis: odontòleg, si ets, bé, qualsevol altra professió sanitària, doncs has de posar noms, cognoms i identificar-te, on treballes, la població, etcètera.
265
00:41:57,380 --> 00:42:16,350
Ells, l'Institut Català de Farmacologia, et garanteix que tota la informació que posis serà confidencial, etcètera, perquè , lògicament, també has de posar, doncs noms, cognoms i identificar el pacient que ha sigut sospita d'aquesta reacció adversa.
266
00:42:16,350 --> 00:42:23,070
Has de posar el número d'història clínica, has de posar, crec que has de posar també el CIP o alguna identificació d'aquestes.
267
00:42:23,430 --> 00:42:33,950
Ens recomanen que pel fet de desconèixer alguna d'aquestes dades del pacient, no passa res, que facis igualment la notificació.
268
00:42:34,250 --> 00:42:46,420
Si tens totes les dades, perfecte, però que no et privis de fer aquesta notificació perquè, no sé, no sàpigues el número d'història del pacient o el pes o la data exacta o el que sigui.
269
00:42:47,040 --> 00:43:02,700
Després et demanen quin tipus de medicament, perquè no només poden ser medicaments que puguis administrar tu a l'hospital o per recepta per prescripció mèdica o medicaments que es comprin sense recepta,
270
00:43:02,700 --> 00:43:20,766
temes de també homeopatia, temes de vacunes qualsevol, anava a dir medicament, o qualsevol administració de fàrmacs o el que sigui que facis amb intencions per millorar l'estat del malalt, si hi ha una reacció adversa la pots comunicar aquí.
271
00:43:21,030 --> 00:43:36,666
És fàcil de fer i penso que en cinc minuts això ho tens fet. I ells van recopilant tota la informació i si veuen que hi ha més d'un professional que descriu la mateixa reacció al mateix medicament,
272
00:43:36,700 --> 00:43:41,200
després s'ho estudien i verifiquen que això sigui així o no, d'acord?
273
00:43:41,200 --> 00:43:48,800
Per tant, no hem de tenir especialment por per fer-ho, perquè ells després en fan una síntesi de tot el que van rebent.
274
00:43:48,866 --> 00:43:56,666
Et pots registrar, si vols, no cal que estiguis registrat com a professional que fa ús d'aquesta targetagroga.cat,
275
00:43:56,733 --> 00:44:10,766
però bé, si estàs registrat, després et permet accedir a totes les notificacions que has fet, pots fer modificacions, etcètera, però no és absolutament necessari.
276
00:44:11,466 --> 00:44:31,500
I, bé, crec que si ho féssim més sovint o sempre que veiem alguna reacció sospitosa i ho notifiquéssim, doncs l'administració de fàrmacs, almenys a nivell d'urgències i tal, penso que podríem ajudar a que fos una miqueta més segura, sobretot de cara als malalts.
277
00:44:31,666 --> 00:44:43,970
Ara ho estava mirant i jo recordo haver fet en el seu dia fa molts anys una notificació d'aquestes i veig que no l'hauria d'haver fet perquè en el meu cas va ser una reacció lleu i coneguda, o sigui, que aquí no hagués calgut fer-la, no?
278
00:44:44,290 --> 00:44:53,933
Però, hòstia, tinc la sensació que s'ha fet com més gran això, no? Com si ara et demanen més dades que abans no et demanaven. És interessant, interessant.
279
00:44:54,190 --> 00:45:13,700
Sí, jo pel que veig intenten que els professionals no tinguem la sensació que estem fent una comunicació extremadament oficial ni de grans repercussions, vull dir, que senzillament tu notifiques una sospita.
280
00:45:13,700 --> 00:45:26,700
Ells ja després ja comprovaran si aquesta sospita l'ha tingut altres professionals i faran tot l'estudi que faci falta, vull dir que no és una cosa, tu notifiques la sospita i ja està.
281
00:45:27,000 --> 00:45:38,466
Si tots ho féssim, penso que les reaccions adverses i prejudicis que tenen els pacients pels medicaments que els hi anem posant, penso que la iatrogènia és bastant important.
282
00:45:38,466 --> 00:45:45,060
Aleshores, estaria bé que fos més universal i ho féssim de forma més habitual i normal això.
283
00:45:45,510 --> 00:45:48,880
Molt bé. Doncs fins aquí les recomanacions d'aquest episodi.
284
00:45:50,000 --> 00:46:01,900
Ens veiem al proper. Recordar-vos que estem presents a diverses plataformes de pòdcasting, a Apple Podcast, a Google Podcast, on més? A Spotify i a iVoox.
285
00:46:01,900 --> 00:46:16,900
També tenim el feed RSS perquè el pugueu afegir als vostres reproductors de pòdcast. I em sembla que en algun altre lloc també m'ha aparegut ja, d'aquests que ningú sap massa bé com hi has arribat, però ja hem sortit.
286
00:46:17,150 --> 00:46:26,150
Si us agrada aquest projecte, us podeu subscriure, que sempre és molt agradable. I si teniu comentaris o voleu donar-nos un "m'agrada", també us ho agrairem molt.
287
00:46:26,150 --> 00:46:27,560
Moltes gràcies i fins a la propera.
288
00:46:27,560 --> 00:46:48,020
Molt bé. I també comentar que si algun professional sanitari està interessat a explicar algun tema que sigui una miqueta expert o que vulgui comentar sempre estem oberts a convidar-lo a fer una entrevista i així també podem difondre altres punts de vista.
289
00:46:48,750 --> 00:46:53,140
Tampoc cal que sigui molt expert. Amb que tingui alguna cosa interessant per explicar ja serveix.
290
00:46:53,510 --> 00:46:54,666
Exacte. Exacte.
291
00:46:54,666 --> 00:46:56,660
Vinga, que vagi molt bé.
292
00:46:56,660 --> 00:46:58,660
Vinga, adeu-siau.