1
00:00:04,800 --> 00:00:09,500
EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.

2
00:00:11,500 --> 00:00:13,500
Bon dia, oients de l'EMPodCat.

3
00:00:13,500 --> 00:00:18,000
Estem a l'episodi número 36, estem a la tercera temporada,

4
00:00:18,000 --> 00:00:22,000
i avui tenim totes les seccions que tenim habitualment.

5
00:00:22,000 --> 00:00:28,000
Com sabeu, l'EMPodCat és un espai per conversar sobre urgències i emergències sanitàries,

6
00:00:28,000 --> 00:00:30,700
que som un gran equip, actualment som dues persones.

7
00:00:30,700 --> 00:00:34,700
A un costat tenim l'Albert Homs. Hola Albert, què tal, com estàs?

8
00:00:34,700 --> 00:00:37,700
Presenta't una miqueta, pels que no et coneixen encara, presenta't una miqueta.

9
00:00:37,700 --> 00:00:40,700
Hola, bon dia, bona tarda, bona nit, el que s'escaigui.

10
00:00:40,700 --> 00:00:45,400
Jo sóc l'Albert Homs, sóc infermer d'urgències i emergències, treballo a l'Hospital de Cerdanya,

11
00:00:45,400 --> 00:00:48,700
aquí als Pirineus Catalans, i també a l'Unitat de Suport Vital Avançat del SEM,

12
00:00:48,700 --> 00:00:51,700
que té el SEM subcontractada aquí a casa meva.

13
00:00:51,700 --> 00:01:00,500
Tinc un blog, que és emermedpirineus.cat, i pel pòdcast tenim la pàgina web on pengem els episodis,

14
00:01:00,500 --> 00:01:04,400
empod.cat, i també tenim un grup de Telegram, que vas dir l'últim episodi,

15
00:01:04,400 --> 00:01:08,700
aviam si arribàvem a 100 abans d'acabar la temporada, bé, som 95.

16
00:01:08,700 --> 00:01:12,700
O sigui que estem allà, estem allà, estem allà, ens faltes tu, que ens escoltes.

17
00:01:12,700 --> 00:01:16,500
I qui ens ha parlat és en Xavi Basurto. Va, presenta't tu ara.

18
00:01:16,700 --> 00:01:23,500
Hola, bon dia, bona tarda, sí, jo sóc en Xavi Basurto, que sóc metge d'urgències a l'Hospital de Figueres,

19
00:01:23,500 --> 00:01:29,500
i també estic en una avançada a la 606, que d'aquí a poc començarem a fer coses rares dels VIR i de les índies,

20
00:01:29,500 --> 00:01:32,000
i no sé què, que ja estic tremolant una miqueta.

21
00:01:32,000 --> 00:01:41,000
Tinc un blog, que és urgem.cat, i el mateix a X, i què més? Ja estan, no, les presentacions?

22
00:01:45,000 --> 00:01:51,000
Doncs va, avui, a més a més de so, en aquest episodi 36 també hi posem imatge.

23
00:01:51,000 --> 00:01:55,500
Com que sabeu que a l'Albert li agrada molt el tema dels electros i aquestes coses,

24
00:01:55,500 --> 00:01:59,500
fer-ho en un pòdcast només és una miqueta complicat de seguir-ho,

25
00:01:59,500 --> 00:02:04,500
i aleshores ha decidit l'Albert il·lustrar-nos en un, no sé si això es diu un vídeopodcast,

26
00:02:04,500 --> 00:02:08,000
o senzillament un vídeo penjat a les xarxes socials, no ho sé.

27
00:02:08,000 --> 00:02:13,500
Bé, que ens has d'explicar, no sé, coses d'electros. Què ens vols explicar avui sobre els electros?

28
00:02:13,500 --> 00:02:17,000
Avui segueixo amb la meva línia d'anar a les coses bàsiques,

29
00:02:17,000 --> 00:02:21,000
perquè d'electros puc explicar moltes coses, però la més important potser és com fer-los bé.

30
00:02:21,000 --> 00:02:28,000
Una cosa que fem sovint infermeres, auxiliars, tècnics d'emergències sanitàries, metges poquets ho fan,

31
00:02:28,000 --> 00:02:30,000
i és molt, molt important fer-ho bé.

32
00:02:30,000 --> 00:02:37,000
I aprofitant que fa uns mesos vaig fer unes xerrades al meu hospital i amb els tècnics de la meva zona,

33
00:02:37,000 --> 00:02:43,000
tinc una presentació feta que aprofitaré per explicar-vos com fer correctament un electrocardiograma.

34
00:02:43,000 --> 00:02:47,000
Com que els tècnics d'emergències sanitàries de les unitats de suport vital bàsic de Catalunya

35
00:02:47,000 --> 00:02:52,500
tant bon punt de sortir el nou concurs, que segurament ja serà passat l'estiu, o ja ho veurem,

36
00:02:52,500 --> 00:02:57,800
tindran capacitat de fer electros, doncs mira, aquest episodi servirà com una eina educativa més

37
00:02:57,800 --> 00:03:01,800
per començar-los a fer bé, perquè les unitats de suport vital bàsic pocs electros feien fins ara.

38
00:03:01,800 --> 00:03:05,800
I perdona, i els que hem de començar a fer VIR també ens anirà bé, no, això o què?

39
00:03:05,800 --> 00:03:06,800
Segurament.

40
00:03:06,800 --> 00:03:11,800
Perquè mentre el tècnic ja ho sap fer-ho de sobres, però els metges t'asseguro jo que no hi tinc la mà trencada.

41
00:03:11,800 --> 00:03:13,800
D'això ho has dit tot tu, jo no he dit res.

42
00:03:13,800 --> 00:03:15,800
Però tinc ganes d'aprendre-ho, va, explica'ns-ho.

43
00:03:15,800 --> 00:03:21,000
Doncs mira, et servirà. Va, els que sapigueu què és el potencial transmembrana i les fibres de Purkinje

44
00:03:21,000 --> 00:03:26,000
ja podeu passar cinc minuts endavant, que dedicaré una estoneta de fisiologia bàsica,

45
00:03:26,000 --> 00:03:30,000
perquè si no saps ben bé què busques, doncs difícilment entendràs per què ho fas, d'acord?

46
00:03:30,000 --> 00:03:37,500
Començarem parlant: electrocardiograma, la paraula ja ho diu tot, són tres sufixos, no sé si són grecs o llatins,

47
00:03:37,500 --> 00:03:41,000
grama de registre, cardio de cor, electro d'electricitat.

48
00:03:41,000 --> 00:03:46,000
I aquí la part d'electricitat és segurament la que pot sonar una miqueta estrany si no saps de què estem parlant.

49
00:03:46,000 --> 00:03:50,000
El cor no és res més que una gran massa de cèl·lules musculars cardíaques, miòcits,

50
00:03:50,000 --> 00:03:56,000
distribuïts d'una forma molt intel·ligent, perquè quan es contreuen tots de forma sincrònica i harmònica

51
00:03:56,000 --> 00:04:02,500
es disminueixen els volums interiors de les cavitats i s'ejecta la sang que hi ha a dins, fent una pulsació, de forma pulsativa.

52
00:04:02,500 --> 00:04:06,200
Les cèl·lules musculars totes funcionen igual, estan en una posició de repòs,

53
00:04:06,200 --> 00:04:10,500
en aquesta posició de repòs hi ha una diferència de càrregues elèctriques de dins a fora,

54
00:04:10,500 --> 00:04:16,000
i quan reben un estímul, que normalment és un estímul elèctric, aquesta diferència de potencials es trenca,

55
00:04:16,000 --> 00:04:18,700
s'equilibren les càrregues i la cèl·lula muscular es contreu.

56
00:04:18,700 --> 00:04:26,000
Si això ho fem d'una forma sincrònica i massiva, és quan aconseguim aquesta contracció de tota la cavitat i que es faci més petita.

57
00:04:26,000 --> 00:04:28,500
Ja he dit que ha de ser sincrònica i ha de ser massiva.

58
00:04:28,500 --> 00:04:34,000
Perquè això passi necessitem alguna forma de transmetre aquesta senyal elèctrica a totes les cèl·lules per dir-los: et toca.

59
00:04:34,000 --> 00:04:36,500
D'això se'n diu el sistema de conducció elèctrica cardíaca.

60
00:04:36,500 --> 00:04:43,500
Al cor el que tenim és una sèrie de camins, diguem-ne autopistes, en el qual la senyal elèctrica surt d'un punt i arriba als següents.

61
00:04:43,500 --> 00:04:50,200
Dalt l'aurícula dreta tenim el node sinoauricular, que el que fa és disparar un senyal que es transmet primer cap a un caminet,

62
00:04:50,200 --> 00:04:57,000
que és el feix de Bachmann, que se'n va cap a l'aurícula esquerra, i després també cap a una sèrie de fibres que estan a tota l'aurícula,

63
00:04:57,000 --> 00:05:01,000
i això provoca la contracció a tota l'aurícula, de les dues, de la dreta i l'esquerra.

64
00:05:01,000 --> 00:05:04,000
Això el que fa és buidar tota la sang de les aurícules cap als ventricles.

65
00:05:04,500 --> 00:05:11,500
La senyal elèctrica aquesta, per aquestes fibres que us he comentat de l'aurícula dreta, arriba a una altra zona, que és el node auriculoventricular,

66
00:05:11,500 --> 00:05:15,500
que el que fa aquest és frenar-ho per donar temps a que aquesta contracció...

67
00:05:15,500 --> 00:05:19,500
La contracció d'aquestes cèl·lules cardíaques és molt ràpida, de l'ordre de mil·lisegons.

68
00:05:19,500 --> 00:05:23,300
El que fa és donar temps a que es buidin i el ventricle no es contregui de seguida.

69
00:05:23,300 --> 00:05:28,000
Això és la funció del node auriculoventricular, que està entre l'aurícula i el ventricle drets.

70
00:05:28,000 --> 00:05:33,500
D'aquí surt el feix de His, que es divideix en dues branques, i el feix esquerre es divideix en dues més...

71
00:05:33,500 --> 00:05:38,300
El que fa tot això és transmetre aquest senyal elèctric primer pel septe, la paret que separa els dos ventricles,

72
00:05:38,300 --> 00:05:41,300
després cap a l'àpex, a la part final del cor, i després per les parets.

73
00:05:41,300 --> 00:05:47,300
De forma que la contracció dels ventricles comença pel mig, cap a la punta i cap a les parets externes.

74
00:05:47,300 --> 00:05:50,800
Tot aquest volum cardíac es contreu, disminueix el seu volum intern,

75
00:05:50,800 --> 00:05:54,300
i provoca un moment de pressió dins les cavitats i l'ejecció de la sang.

76
00:05:55,300 --> 00:06:01,300
Hem parlat de contracció no d'una cèl·lula, sinó d'un conjunt enorme de cèl·lules.

77
00:06:01,300 --> 00:06:06,300
Aquesta contracció, aquesta pèrdua d'equilibri elèctric que tenim, això ho podem detectar.

78
00:06:06,300 --> 00:06:09,300
I és bàsicament el que fa l'electrocardiograma.

79
00:06:09,300 --> 00:06:13,700
És dibuixar aquesta contracció massiva de totes les cèl·lules.

80
00:06:13,700 --> 00:06:16,800
Una sola som incapaços, però quan són moltes que es despolaritzen alhora,

81
00:06:16,800 --> 00:06:20,900
som capaços de, des de l'exterior, veure que hi ha unes diferències de càrrega elèctrica,

82
00:06:20,900 --> 00:06:22,500
una diferència de potencial elèctric.

83
00:06:22,500 --> 00:06:24,900
I aquest és el propòsit de l'electrocardiografia.

84
00:06:24,900 --> 00:06:29,500
És representar gràficament com es mouen aquestes càrregues elèctriques.

85
00:06:29,500 --> 00:06:32,900
En una situació de repòs, res es belluga, no hi ha cap moviment.

86
00:06:32,900 --> 00:06:36,900
Però en el moment que hi ha una contracció d'un gran nombre de cèl·lules musculars,

87
00:06:36,900 --> 00:06:39,500
hi ha moviment de càrregues elèctriques que nosaltres podem detectar.

88
00:06:39,500 --> 00:06:44,500
I quan mirem al llarg del temps tenim un dibuix que veiem com va canviant al llarg del temps.

89
00:06:44,500 --> 00:06:49,500
Aquí parlo molt d'electricitat i de detecció. Estem parlant de l'ordre de mil·livolts.

90
00:06:49,500 --> 00:06:52,500
Les nostres cases van a 220 volts.

91
00:06:52,500 --> 00:06:57,900
Això estem parlant de l'ordre de mil·livolts, i no diguem res d'una altra tensió que va de l'ordre dels quilovolts.

92
00:06:57,900 --> 00:07:04,500
La diferència és enorme i això fa que sigui tot molt susceptible a ser interferit o artefactat.

93
00:07:04,500 --> 00:07:10,000
Si estem parlant de quantitats tan petites de senyal, qualsevol cosa fa molt soroll i és molt fàcil que s'alteri.

94
00:07:10,500 --> 00:07:15,500
He parlat que això és una representació al llarg del temps, simplement estem mirant tota l'estona.

95
00:07:15,500 --> 00:07:20,500
Però si en comptes de mirar des d'un sol lloc, mirem des de diferents llocs alhora,

96
00:07:20,500 --> 00:07:25,500
ja no només tenim una representació al llarg del temps, sinó que també tenim una representació espaial.

97
00:07:25,500 --> 00:07:27,900
Aquí hi poso l'exemple quan llenço una pilota.

98
00:07:27,900 --> 00:07:31,500
Ara perquè estem separats per l'internet, però si jo et llenço una pilota a tu, Xavi,

99
00:07:31,500 --> 00:07:35,500
jo veuré que la pilota s'allunya de mi, per tant cada vegada és més petita.

100
00:07:35,500 --> 00:07:41,500
Però en canvi, el mateix fet, que és una pilota que he llençat jo cap a tu, tu cada vegada la veuràs més gran perquè se t'acosta.

101
00:07:41,500 --> 00:07:47,000
És exactament el mateix fet, l'únic que canvia és des d'on ho estic mirant. Això s'ha entès, eh?

102
00:07:47,000 --> 00:07:48,200
Sí, correcte, s'entén bé.

103
00:07:48,200 --> 00:07:51,900
Cada un d'aquests punts des d'on mirem se'n diuen derivacions.

104
00:07:51,900 --> 00:07:53,900
Quantes derivacions té un electro normal?

105
00:07:53,900 --> 00:07:55,300
A casa meva, 12.

106
00:07:55,300 --> 00:07:56,300
A casa teva, 12.

107
00:07:56,300 --> 00:08:00,900
Doncs l'electro estàndard té 12 derivacions, hi ha variacions d'això, però tenen 12 derivacions.

108
00:08:00,900 --> 00:08:05,900
El que és sorprenent és que l'electro estàndard de 12 derivacions té... quants cables?

109
00:08:05,900 --> 00:08:09,600
Quants elèctrodes es necessiten per fer un electro de 12 derivacions?

110
00:08:09,600 --> 00:08:11,600
12, no? O vaig equivocat?

111
00:08:11,600 --> 00:08:14,600
Ah, és la pregunta trampa. Se'n necessiten 10.

112
00:08:14,600 --> 00:08:16,600
Ja em semblava que era trampa, però bé.

113
00:08:16,600 --> 00:08:19,600
Se'n necessiten 10, després veurem com és això.

114
00:08:20,000 --> 00:08:22,600
Tenim aquest electrocardiograma, és aquest dibuix.

115
00:08:22,600 --> 00:08:26,600
Nosaltres necessitem interpretar aquest dibuix. Poso l'exemple d'un arbre.

116
00:08:26,600 --> 00:08:31,600
Jo estic al Pirineu i els arbres del meu territori tenen una estructura, no? tenen una base.

117
00:08:31,600 --> 00:08:36,600
Pot ser que vegis una miqueta més o menys les arrels, un gran tronc, unes branques i després unes fulles.

118
00:08:36,600 --> 00:08:40,000
Si a mi em llencen, jo què sé, a Madagascar, que només hi ha baobabs,

119
00:08:40,000 --> 00:08:42,600
jo veuré un baobab i diré, cony, això és un arbre.

120
00:08:42,600 --> 00:08:45,600
Però d'un baobab a un pi no s'assembla absolutament de res.

121
00:08:45,600 --> 00:08:48,300
Però jo sóc capaç de reconèixer que allò és un arbre,

122
00:08:48,300 --> 00:08:52,600
perquè respon a una interpretació que jo he fet d'aquesta forma.

123
00:08:52,600 --> 00:08:56,000
És el mateix un baobab com un pi? No, però s'assembla.

124
00:08:56,000 --> 00:09:01,600
Amb l'electrocardiograma passa el mateix. Jo tinc uns dibuixos i jo reconec uns patrons.

125
00:09:01,600 --> 00:09:04,000
I amb aquests patrons interpreto què pot estar passant.

126
00:09:04,000 --> 00:09:08,000
Clar, en funció des d'on miri, aquest patró és diferent. Allò que dèiem de la pilota.

127
00:09:08,000 --> 00:09:13,000
Si la pilota s'allunya de mi i tu la veus que s'acosta, doncs estem veient el mateix fet des de diferents llocs.

128
00:09:13,000 --> 00:09:16,500
Els patrons que jo veuré seran diferents des d'on ho estigui mirant.

129
00:09:16,500 --> 00:09:20,800
Clar, si cadascú mira des d'on li dóna la gana, si jo miro l'arbre i el miro cap per avall,

130
00:09:20,800 --> 00:09:23,000
doncs, hòstia, és un arbre, però està cap per avall.

131
00:09:23,000 --> 00:09:27,500
Llavors s'ha creat, ja fa pràcticament un segle, s'han creat diferents estàndards

132
00:09:27,500 --> 00:09:31,300
perquè tots interpretem els electros des dels mateixos llocs.

133
00:09:31,300 --> 00:09:36,500
És a dir, no val que cadascú miri des d'un lloc diferent. Hi ha un acord, i això és l'electro estàndard de 12 derivacions,

134
00:09:36,500 --> 00:09:42,500
que és des d'on estarem mirant aquests moviments de càrregues elèctriques cap a on van, què fan i com són i com deixen de ser.

135
00:09:42,500 --> 00:09:44,500
Sí? S'ha entès això, Xavi?

136
00:09:44,500 --> 00:09:45,500
Sí, s'ha entès.

137
00:09:45,500 --> 00:09:50,500
I això és molt important, perquè si el que fem nosaltres, comencem a fotre els cables on ens dóna la gana,

138
00:09:50,500 --> 00:09:55,000
el que aconseguim és que aquest dibuix que jo haig d'interpretar i haig de reconèixer patrons,

139
00:09:55,000 --> 00:09:58,500
doncs, o els interpreti malament o no siguin interpretables.

140
00:09:58,500 --> 00:10:02,500
I, és clar, si jo faig electros que poden determinar coses,

141
00:10:02,500 --> 00:10:06,000
i l'electro és incorrecte o està mal posat, doncs, és clar, em puc equivocar.

142
00:10:06,000 --> 00:10:10,000
Però això se'n diu innovar, fer coses diferents, i cadascú que ho faci com vulgui.

143
00:10:10,000 --> 00:10:13,000
No et dic que no, i de fet hi ha coses que venen ara,

144
00:10:13,000 --> 00:10:18,000
Em ve al cap ara una cosa que es diu Cine-ECG, per exemple, o derivacions diferents de l'estàndard,

145
00:10:18,000 --> 00:10:24,500
però si fem això el que hem d'aconseguir és que moltíssima gent accepti aquest estàndard i fer-lo servir a la pràctica clínica.

146
00:10:24,500 --> 00:10:30,500
L'electrocardiograma estàndard de 12 derivacions és aquest. Volem fer una cosa diferent? Collonut.

147
00:10:30,500 --> 00:10:34,500
S'estan fent coses diferents. Però ja no és un electro estàndard de 12 derivacions.

148
00:10:34,500 --> 00:10:38,500
Perquè és curiós com poc ha evolucionat aquesta ciència en els últims 100 anys,

149
00:10:38,500 --> 00:10:41,500
perquè els electros són iguals ara que fa 50 anys, no ho sé.

150
00:10:41,500 --> 00:10:43,500
Que fa 50 sí, que en fa 100 no.

151
00:10:43,500 --> 00:10:48,000
Si esteu interessats en la història de l'electrocardiografia, l'Elena Plaza, <i>Más que Urgencias y Emergencias</i>,

152
00:10:48,000 --> 00:10:50,800
té un episodi al seu pòdcast que justament parla d'això molt interessant.

153
00:10:50,800 --> 00:10:51,500
Ah sí? Vale.

154
00:10:51,500 --> 00:10:57,700
Surten aquelles fotos dels gossos amb les quatre potes dins de galledes d'aigua amb sal, que és dels primers electros que es feien.

155
00:10:57,700 --> 00:11:03,000
Des dels últims 50 anys cap aquí, l'estàndard ha canviat molt poc. Dic 50 i potser ho he de dir 80.

156
00:11:03,000 --> 00:11:06,500
Això, història, Elena Plaza, <i>Más que Urgencias y Emergencias.</i>

157
00:11:06,500 --> 00:11:10,000
Va, hem quedat que hi havia 12 cables, havíem dit?

158
00:11:10,000 --> 00:11:11,000
No, 10 cables has dit.

159
00:11:11,000 --> 00:11:13,000
Correcte, havíem quedat 10 cables.

160
00:11:13,000 --> 00:11:15,000
Estic alerta del que estàs explicant.

161
00:11:15,000 --> 00:11:19,000
Molt bé. Doncs aquests 10 cables s'han de posar en els llocs on correspon.

162
00:11:19,000 --> 00:11:23,700
I els llocs on correspon són, els que estigueu veient el vídeo ja ho teniu allà, si no, jo ho descriuré, evidentment.

163
00:11:23,700 --> 00:11:25,300
Es mouen en dos plans diferents.

164
00:11:25,300 --> 00:11:30,300
Una cosa que n'hi diem el pla frontal, és a dir, la persona vista des de davant, la persona la tallo entre davant i darrere,

165
00:11:30,300 --> 00:11:33,700
i un altre pla, que és el pla horizontal, és a dir, que la persona la tallo entre dalt i baix.

166
00:11:33,700 --> 00:11:39,000
El que ens interessa, d'aquests 10 cables, dic cables i potser hauria de dir elèctrodes,

167
00:11:39,000 --> 00:11:42,000
aquí hi ha una miqueta de garbuix etimològic.

168
00:11:42,000 --> 00:11:47,000
És a dir, jo haig de connectar un cable del meu aparell a un lloc concret.

169
00:11:47,000 --> 00:11:51,500
Aquesta connexió del cable a la persona es fa a través d'un elèctrode.

170
00:11:51,500 --> 00:11:56,000
Jo connecto alguna cosa, que ara ja pràcticament tots fem servir uns adhesius

171
00:11:56,000 --> 00:12:00,000
que porten una pasta conductora, i allà hi connectem el nostre cable i l'hi enganxem.

172
00:12:00,000 --> 00:12:07,000
Antigament, o no tan antigament, es feien servir unes pinces i unes ventoses pel tòrax. Els que tingueu una edat, doncs potser us en recordareu, això.

173
00:12:07,000 --> 00:12:10,000
D'aquests 10 cables n'hi ha 4 i 6.

174
00:12:10,000 --> 00:12:15,500
Anem primer als 4. Es posen a les extremitats, i a les extremitats on anirien, Xavi?

175
00:12:15,500 --> 00:12:18,500
On els posaries tu, els 4 cables de les extremitats?

176
00:12:18,500 --> 00:12:21,500
Aviam, el vermell a la dreta, extremitat superior dreta,

177
00:12:21,500 --> 00:12:26,000
groc a l'extremitat superior esquerra i el verd a l'extremitat inferior esquerra.

178
00:12:26,000 --> 00:12:33,000
I després el negre, que deu ser el neutral o neutre, o no sé com en diem, a l'extremitat inferior dreta.

179
00:12:33,000 --> 00:12:40,000
Molt bé. Doncs hem parlat d'extremitats i, de fet, normalment als aparells hospitalaris, els cables, es posen a les extremitats.

180
00:12:40,000 --> 00:12:44,000
Els acostumem a posar per la part interna dels canells i per la part interna dels turmells.

181
00:12:44,000 --> 00:12:50,000
La majoria de monitors o d'electrocardiògrafs extrahospitalaris, <i>ambulancieros</i>,

182
00:12:50,000 --> 00:12:53,500
no es posen a les extremitats, sinó que es posen al tronc,

183
00:12:53,500 --> 00:12:57,000
una miqueta per dins de les espatlles i una miqueta per sobre de les crestes il·líques.

184
00:12:57,000 --> 00:13:01,500
Això té una certa importància. Cada aparell està pensat per a aquestes posicions.

185
00:13:01,500 --> 00:13:05,500
És important fer-ho notar, això. Hi ha una petita diferència, és subtil, però hi és.

186
00:13:05,500 --> 00:13:10,500
No és el mateix fer l'electro amb els elèctrodes al tronc que amb els elèctrodes a les extremitats.

187
00:13:10,500 --> 00:13:15,500
Ho podem fer? Sí, no hi ha cap problema en fer-ho. Però sapiguem que no és exactament igual.

188
00:13:15,500 --> 00:13:20,500
És subtil la diferència, però si el que estem buscant són coses subtils a l'elèctro, doncs això ho hem de tenir present.

189
00:13:20,500 --> 00:13:25,900
Hem de saber el nostre aparell, el seu fabricant, com l'ha programat, si és per extremitats o és per tronc.

190
00:13:25,900 --> 00:13:31,400
Del tronc, em sembla que es diu Mason-Lykar, no me'n recordo ara com es diu. Té un nom, eh?, aquesta posició dels elèctrodes.

191
00:13:31,400 --> 00:13:37,500
Si fem servir aquest aparell en posicions diferents, potser hem d'anotar-ho, perquè el que llegeix l'electro pensi, podria ser que això fos...

192
00:13:37,900 --> 00:13:44,900
Com que normalment tots fem servir només el nostre aparell, doncs simplement sapiguem com és el nostre aparell i tinguem-ho present.

193
00:13:44,900 --> 00:13:48,900
Els colors ho has dit molt bé. El semàfor vermell, groc, verd.

194
00:13:48,900 --> 00:13:52,900
En l'estàndard europeu és així, en l'estàndard americà no.

195
00:13:52,900 --> 00:13:58,000
Després veurem qui és més llest. Sempre els americans són <i>tontos</i>, però potser no tant.

196
00:13:58,000 --> 00:14:00,200
I has parlat de l'elèctrode negre neutre.

197
00:14:00,200 --> 00:14:06,900
No m'hi vull entretenir massa estona aquí, però l'explicació per la qual tenim 12 derivacions i 10 cables

198
00:14:06,900 --> 00:14:11,900
és perquè en aquests 4 elèctrodes del pla frontal hi ha 6 derivacions.

199
00:14:11,900 --> 00:14:17,900
Tenim 3 derivacions que se'n diuen bipolars, que el que fan és des d'una elèctrode miren a l'altre.

200
00:14:17,900 --> 00:14:22,600
Per exemple, la derivació D.I és des de la L,

201
00:14:22,600 --> 00:14:27,900
és a dir, des del costat esquerre, estem mirant cap al costat dret.

202
00:14:27,900 --> 00:14:33,900
D.II és mirar des de la cama esquerra cap al braç dret.

203
00:14:33,900 --> 00:14:38,200
I D.III és mirar des de la cama esquerra cap al braç esquerre.

204
00:14:38,200 --> 00:14:41,900
Se'n diuen bipolars perquè mirem d'un elèctrode a l'altre.

205
00:14:41,900 --> 00:14:48,500
I aquestes 3 es fan servir perquè la màquina fa un càlcul d'un punt central imaginari del cos,

206
00:14:48,500 --> 00:14:50,900
la terminal central de Wilson, em sembla que es diu.

207
00:14:50,900 --> 00:14:55,900
I totes les altres, les 6 derivacions, els 6 cables precordials,

208
00:14:55,900 --> 00:15:00,600
i cada una d'aquests 3 elèctrodes de les extremitats que hem dit miren cap a aquest punt central.

209
00:15:00,600 --> 00:15:03,900
Per això necessitem aquest N de neutre perquè la màquina pugui fer aquest càlcul.

210
00:15:03,900 --> 00:15:08,300
Ja us podeu imaginar que si un d'aquests 4 elèctrodes del pla frontal

211
00:15:08,300 --> 00:15:11,900
el posem malament, la tira de derivacions sortiran malament.

212
00:15:11,900 --> 00:15:17,900
És molt, molt important posar bé els elèctrodes, però aquests 4 més, perquè si aquests 4 els foto malament,

213
00:15:17,900 --> 00:15:22,900
o un d'aquests 4 balla, el que sigui, hi ha una interferència, doncs afectarà a totes les altres.

214
00:15:22,900 --> 00:15:24,900
Important això, eh?

215
00:15:24,900 --> 00:15:28,900
El semàfor: vermell-groc-verd i el negre, la baixa a la dreta.

216
00:15:30,000 --> 00:15:33,400
Anem a les altres derivacions, els del pla horitzontal.

217
00:15:33,400 --> 00:15:36,400
Aquestes es posen just damunt de les estructures cardíaques.

218
00:15:36,400 --> 00:15:36,900
Quan feia el curs els demanava a la gent això tan poètic de posar-se-la amb el cor.
Aquestes es posen just damunt de les estructures cardíaques.

219
00:15:36,900 --> 00:15:40,200
Quan feia el curs els demanava a la gent això tan poètic de posar-se-la amb el cor.

220
00:15:40,200 --> 00:15:43,400
I diguem que el coneixement anatòmic no és...

221
00:15:43,400 --> 00:15:44,400
Universal.

222
00:15:44,400 --> 00:15:46,400
No és tan universal, exacte.

223
00:15:46,400 --> 00:15:50,400
Bé, això és important, i aquesta... jo em desespero molt

224
00:15:50,400 --> 00:15:55,400
perquè mira que he fet formació d'això i mira que està escrit a tot arreu i mira, i mira que...

225
00:15:55,400 --> 00:16:00,400
aquestes 6 derivacions que han d'anar aquí al precòrdi, precòrdi, davant del cor,

226
00:16:00,400 --> 00:16:03,400
hosti tu, te'n trobes a tot arreu menys on toca.

227
00:16:03,400 --> 00:16:07,000
I gran part de la culpa la tenen les fotos de llibres i d'internet.

228
00:16:07,000 --> 00:16:10,400
Avui, just avui, mentre em preparava això,

229
00:16:10,400 --> 00:16:16,400
he trobat la primera fotografia d'un tòrax femení amb els elèctrodes ben posats.

230
00:16:16,400 --> 00:16:20,800
He dit femení, de tòrax masculí amb els elèctrodes ben posats, n'hi ha bastants.

231
00:16:20,800 --> 00:16:23,400
Mal posats molts, eh, també, però de dones no.

232
00:16:23,400 --> 00:16:24,400
Es fa malament, normalment?

233
00:16:24,400 --> 00:16:29,400
No diré que normalment, però que se'n fan molts de malament, t'ho puc ben assegurar.

234
00:16:30,100 --> 00:16:31,600
On van aquests elèctrodes?

235
00:16:31,600 --> 00:16:33,400
I aquí, ara, seguiu-me perquè això és important.

236
00:16:33,400 --> 00:16:38,500
Tenim 6 elèctrodes que van de V1, no em pregunteu per què és V1 i no C1,

237
00:16:38,500 --> 00:16:43,400
en l'estàndard americà és C1, aquí és V1, no sé per què, potser coses de l'alemany, ni idea,

238
00:16:43,400 --> 00:16:45,000
van de V1 a V6.

239
00:16:45,000 --> 00:16:46,600
I els posarem de la següent manera.

240
00:16:46,600 --> 00:16:53,600
El V1, que en l'estàndard europeu és de color vermell, com la R, hòstia, dos cables amb el mateix color.

241
00:16:53,600 --> 00:16:57,000
Els americans no tenen el mateix color. Aquí ho deixo.

242
00:16:57,000 --> 00:17:03,000
Bé, V1, aquest V1 va al quart espai intercostal paraesternal dret.

243
00:17:03,000 --> 00:17:07,600
I ara aquí he llançat unes petites referències anatòmiques que hauré d'explicar.

244
00:17:07,600 --> 00:17:10,600
Què és un espai intercostal? Aquest és fàcil, no, Xavi?

245
00:17:10,600 --> 00:17:12,000
M'ho estàs preguntant a mi?

246
00:17:12,000 --> 00:17:14,000
Bé, ho llenço a l'aire, però vaja...

247
00:17:14,000 --> 00:17:18,400
Bé, bé, mira, entre dues costelles hi ha un espai intercostal.

248
00:17:18,400 --> 00:17:23,000
Llavors el quart espai intercostal és el que hi ha entre la quarta i la cinquena costella.

249
00:17:23,000 --> 00:17:25,000
Llavors, què hem de fer per trobar el quart?

250
00:17:25,000 --> 00:17:28,400
Doncs comptar costelles, comences a dalt la clavícula,

251
00:17:28,400 --> 00:17:31,400
la primera costella està just a sota la clavícula, i vas baixant.

252
00:17:31,400 --> 00:17:35,500
Toco la clavícula, primera costella. Hi ha un forat, primer espai intercostal.

253
00:17:35,500 --> 00:17:40,700
Baixo una miqueta més, hi ha un bony que puja, segona costella, a sota, el segon espai intercostal.

254
00:17:40,700 --> 00:17:45,000
Baixo una miqueta més, una altra pujadeta, la tercera costella, tercer espai intercostal.

255
00:17:45,000 --> 00:17:48,400
Baixo una miqueta més i noto la quarta costella, doncs just a sota.

256
00:17:48,400 --> 00:17:51,200
Si tens una miqueta de sobrepes, pot costar una miqueta això.

257
00:17:51,200 --> 00:17:55,400
Correcte. També t'haig de dir que sota l'estern és on menys teixit adipós hi ha.

258
00:17:55,400 --> 00:17:56,000
Bé, sí.

259
00:17:56,000 --> 00:17:59,500
També hi ha una altra trampa que pots fer, que és l'estern no baixa recte.

260
00:17:59,500 --> 00:18:04,800
A l'inici té un pendent, diguem-ne uns 45 graus, i després hi ha un angle, que és l'angle de Lewis,

261
00:18:04,800 --> 00:18:09,500
i després sí que baixa amb un empit pràcticament vertical. Aquest angle de Lewis és el segon espai intercostal.

262
00:18:09,500 --> 00:18:10,000
Sí.

263
00:18:10,000 --> 00:18:12,700
Doncs si saps que el segon espai intercostal és just on hi ha l'angle,

264
00:18:12,800 --> 00:18:17,600
llavors l'únic que has de mirar, és des de l'escotadura esternal fins a l'angle, són dos espais intercostals,

265
00:18:17,600 --> 00:18:19,800
doncs el mateix cap avall i és el quart espai intercostal.

266
00:18:19,800 --> 00:18:20,800
S'ha de comptar.

267
00:18:20,800 --> 00:18:24,700
Algú, amb tota la bona intenció del món, va dir que el quart espai intercostal

268
00:18:24,700 --> 00:18:28,200
és just a la línia mamil·lar, on tens els mugrons.

269
00:18:28,200 --> 00:18:30,300
Sí, també t'ho anava a dir ara, això. No és veritat?

270
00:18:30,300 --> 00:18:34,500
Doncs, home, si ets jove, home i atlètic, podria ser.

271
00:18:34,500 --> 00:18:35,000
Sí.

272
00:18:35,000 --> 00:18:39,600
Però, clar, d'homes, joves, atlètics, no són gaires, i a més a més això de ser jove passa amb el temps.

273
00:18:39,600 --> 00:18:42,400
I no són els que normalment necessiten un electro urgent, no?

274
00:18:42,400 --> 00:18:45,800
Acostuma a passar. Per tant, s'ha de comptar.

275
00:18:45,800 --> 00:18:49,200
Ploro d'emoció quan algú, abans de posar els elèctrodes, compta.

276
00:18:49,300 --> 00:18:52,200
Potser, si n'has fet molts i tens una bona vista,

277
00:18:52,200 --> 00:18:56,300
doncs probablement ja puguis més o menys anticipar on queda el quart espai intercostal.

278
00:18:56,300 --> 00:19:00,300
On diuen que has de posar les mans per fer l'RCP, aquí sí que ja hem de vigilar,

279
00:19:00,300 --> 00:19:03,300
doncs queda la part baixa d'on hem de posar aquest taló de la mà.

280
00:19:03,300 --> 00:19:06,700
Això, pels espais intercostals. L'altra part és el paraesternal.

281
00:19:06,700 --> 00:19:10,300
Para vol dir al costat, proper i esternal de l'estern.

282
00:19:10,300 --> 00:19:14,000
Per tant, l'hem de posar no al mig, sinó una miqueta a la dreta.

283
00:19:14,300 --> 00:19:16,000
I una miqueta vol dir una miqueta.

284
00:19:16,000 --> 00:19:17,100
Ni massa ni poc.

285
00:19:17,100 --> 00:19:19,800
Si toques, allà on acaba l'estern, bàsicament.

286
00:19:19,800 --> 00:19:25,300
V2 és exactament igual que V1, però a l'altre costat de l'estern, paraesternal esquerra.

287
00:19:25,300 --> 00:19:30,000
Aquestes derivacions, això que us comentava de l'Elena Plaza, que ella encara és més friki que jo amb això dels electros,

288
00:19:30,100 --> 00:19:33,700
aquestes derivacions les diu les <i>derivaciones dependientes</i>.

289
00:19:33,700 --> 00:19:36,900
Per què <i>dependientes</i>? Perquè <i>cuelgan de las orejas</i>.

290
00:19:36,900 --> 00:19:40,200
Perquè el que acostuma a passar molt és que aquestes derivacions les posen molt amunt.

291
00:19:40,200 --> 00:19:44,000
V1-V2 ha de quedar més o menys a l'alçada de les aurícules.

292
00:19:44,000 --> 00:19:48,200
Si us en recordeu, quan ens deia poseu-vos la mà al cor, doncs va a la part de dalt del cor.

293
00:19:48,200 --> 00:19:52,500
V1-V2, si ho posem al segon espai intercostal, que és on s'acostuma a posar, erròniament,

294
00:19:52,500 --> 00:19:55,200
voldria dir que tindríem el cor pràcticament aquí a l'alçada del coll.

295
00:19:55,200 --> 00:20:00,500
V1-V2 va més o menys sobre les aurícules. Aprenguem-nos l'anatomia. Si ens posem la mà al cor, doncs per allà.

296
00:20:00,500 --> 00:20:04,000
V1-V2, fins aquí ho tenim clar. Quina posem després de V2? Va, Xavi.

297
00:20:04,000 --> 00:20:08,400
No ho sé, jo te diria V4, però no ho sé.

298
00:20:08,400 --> 00:20:12,700
Molt bé, aquí no t'he pillat. Doncs després de V1 i V2 no ve V3, ve V4.

299
00:20:12,700 --> 00:20:18,700
V4 es posa al cinquè espai intercostal, és a dir, hem de baixar una costella més, a la línia clavicular mitja.

300
00:20:18,700 --> 00:20:20,700
Què vol dir la línia clavicular mitja?

301
00:20:20,700 --> 00:20:26,200
Doncs hem de mesurar la clavícula, i la clavícula s'acaba a l'espatlla, no abans,

302
00:20:26,200 --> 00:20:32,200
i a l'escotadura esternal, i més o menys a la meitat, tirar cap avall, i a un espai intercostal per sota de V1-V2.

303
00:20:32,200 --> 00:20:37,200
Aquí torna a ser el mateix. Algú amb molt bona intenció diu doncs, més o menys on hi ha el mugró. Doncs no.

304
00:20:37,200 --> 00:20:41,300
El mugró està damunt del pectoral, i si tens un pectoral molt gran, tens una mama,

305
00:20:41,300 --> 00:20:46,200
el mugró pot estar mirant <i>pá Cuenca</i>, i que no sigui el lloc on ha d'anar V4. Insisteixo, s'ha de comptar.

306
00:20:46,200 --> 00:20:49,600
Ja trec jo la pregunta, i què passa si la mama és molt gran,

307
00:20:49,600 --> 00:20:54,200
i just on hauríem de posar aquest V4, hi ha la mama.

308
00:20:54,200 --> 00:20:58,200
Doncs els llibres diuen que s'ha d'aixecar la mama i posar-ho a sota.

309
00:20:58,200 --> 00:21:00,200
Què passa? Moltes vegades ens trobem

310
00:21:00,200 --> 00:21:05,700
que a l'aixecar la mama, perdem la referència dels altres elèctrodes que fem servir per saber on és el quart espai intercostal,

311
00:21:05,700 --> 00:21:11,000
o que fins i tot la flexura, el lloc on la pell del tronc ve cap amunt i després recobreix la mama per sota,

312
00:21:11,000 --> 00:21:14,700
que llavors resulti que quan deixem caure la mama ens queda l'elèctrode mirant cap on no toca.

313
00:21:14,700 --> 00:21:16,200
L'hem d'intentar posar-se sota la mama.

314
00:21:16,200 --> 00:21:22,400
Les últimes coses que he llegit diuen que si ho poses per sobre d'una mama natural s'atenua una miqueta el senyal, però no és una cosa dramàtica.

315
00:21:22,400 --> 00:21:28,200
Si ho poses damunt d'una pròtesi mamària si que s'atenua excessivament i llavors el que ens mesura

316
00:21:28,200 --> 00:21:31,200
està massa atenuat i no correspondria. No sé si m'he explicat.

317
00:21:31,200 --> 00:21:35,500
V4 l'hem de posar sota la mama si veiem que ens queda al lloc on toca.

318
00:21:35,500 --> 00:21:39,200
Si veiem que no ens queda enlloc on toca i la mama és natural, doncs ho posaríem per sobre.

319
00:21:40,000 --> 00:21:43,200
Després de V4, quin posarem? Doncs V3, que és el que ens falta.

320
00:21:43,200 --> 00:21:49,200
I V3 va entre V2 i V4. Ens imaginem una línia recta que l'uneix a tots dos i ho posarem just enmig.

321
00:21:49,200 --> 00:21:53,500
Quan feia les pràctiques del curs aquest la gent deia però és que estan molt junts aquests elèctrodes.

322
00:21:53,500 --> 00:21:56,700
Correcte, és que estan molt junts. És que el cor humà no és tan gran.

323
00:21:56,700 --> 00:22:01,200
Així com V1 és aurícula, V2 és pràcticament septe,

324
00:22:01,200 --> 00:22:05,200
V3 és paret anterior, V4 és paret anterior del cor.

325
00:22:05,200 --> 00:22:09,200
És que el cor no és tan gran i per tant ens hi hem de posar bastant a prop.

326
00:22:09,200 --> 00:22:11,200
Ara, després de V3, quin posem?

327
00:22:11,200 --> 00:22:15,900
Doncs jo seguiria pel mateix espai intercostal V5 i V6.

328
00:22:15,900 --> 00:22:20,200
Sí, posaríem V6 primer. V6 va a la mateixa alçada que V4,

329
00:22:20,200 --> 00:22:23,400
compte, no al mateix espai intercostal perquè sabem que les costelles

330
00:22:23,400 --> 00:22:27,900
venen en diagonal des de darrere cap a davant i aquí no hem de seguir la costella.

331
00:22:27,900 --> 00:22:34,200
En el moment que hem trobat el cinquè espai intercostal línia clavicular mitja de V4, en la mateixa línia, en la mateixa alçada, posarem V5 i V6.

332
00:22:35,000 --> 00:22:39,000
I V6 va a la línia axil·lar mitja. I què és la línia axil·lar mitja?

333
00:22:39,200 --> 00:22:42,200
Aixeques l'ala, doncs l'espai que et queda just al mig de l'axil·la.

334
00:22:42,200 --> 00:22:46,600
Tires avall de V4 cap a l'axil·la i de l'axil·la cap a baix i on es troben poses V6.

335
00:22:46,600 --> 00:22:52,000
I V5 ha d'anar a la mateixa alçada que V4 i V6 però al que li diem la línia axil·lar anterior,

336
00:22:52,000 --> 00:22:54,700
Que és la línia axil·lar anterior? on comença l'axil·la.

337
00:22:54,700 --> 00:23:00,000
Si tens una persona que té el tòrax molt... tòrax en <i>tonel</i>, no sé com es diu això de tòrax en <i>tonel</i> en català.

338
00:23:00,000 --> 00:23:00,600
No ho sé.

339
00:23:00,600 --> 00:23:06,200
Aquests tòrax emfisematosos, per exemple, tindran un tòrax molt gran però la línia axil·lar està més o menys on toca.

340
00:23:06,200 --> 00:23:09,200
 Ens trobarem que V5 i V6 queden relativament juntets.

341
00:23:09,200 --> 00:23:14,700
Si se'ns fa molt difícil saber on és la línia axil·lar anterior perquè té un tòrax estrany,

342
00:23:14,700 --> 00:23:17,800
doncs posarem V5 a la meitat de V4-V6.

343
00:23:18,700 --> 00:23:22,200
Això és pràcticament el més important de fer els electros.

344
00:23:22,200 --> 00:23:26,000
Si arribes i et trobes algú amb aquests elèctrodes ben posats, és meravellós.

345
00:23:26,000 --> 00:23:30,700
Què passa si els elèctrodes estan mal posats? I ja hi ha un electro fet d'abans.

346
00:23:30,700 --> 00:23:37,200
Aquí tenim un problema. Perquè si jo modifico la posició dels elèctrodes un cop s'ha fet l'electro, el següent electro serà diferent.

347
00:23:37,200 --> 00:23:43,700
I si jo busco diferències, doncs ja serà diferent només pel fet que he posat diferents els elèctrodes.

348
00:23:43,700 --> 00:23:47,600
Això fa que la mala col·locació d'un elèctrode al principi

349
00:23:47,600 --> 00:23:51,700
sigui un problema no pel primer, sinó per tots els que vindran darrere.

350
00:23:51,700 --> 00:23:54,700
Insisteixo molt en això. És molt important posar-ho bé.

351
00:23:54,700 --> 00:24:01,200
Una pregunta, Albert.  El fet que aquests del pla frontal vagin a la cara interior de les extremitats,

352
00:24:01,200 --> 00:24:05,600
el fet que sigui la cara interior és perquè anatòmicament si estàs estirat...

353
00:24:05,600 --> 00:24:09,000
No té cap diferència dins-fora, simplement la cara interior no té tant pèl.

354
00:24:09,000 --> 00:24:11,600
És una qüestió que l'elèctrode s'agafi bé i ja està.

355
00:24:11,600 --> 00:24:15,600
I de fet, tornarà a sortir després quan anem a resolució de problemes que a vegades ens trobem.

356
00:24:15,600 --> 00:24:18,400
Tothom té clar on van els elèctrodes? espero que sí.

357
00:24:18,400 --> 00:24:23,300
Teniu la presentació a les notes de l'episodi, i en el vídeo hi ha els dibuixets corresponents.

358
00:24:23,300 --> 00:24:27,300
Molt de compte amb el que circula per internet perquè us puc assegurar

359
00:24:27,300 --> 00:24:32,400
que hi ha a cada imatge d'elèctrodes posats com el cul que tremoles.

360
00:24:32,400 --> 00:24:36,800
I no només a internet, en algun llibre també n'he trobat algun que et poses les mans al cap.

361
00:24:36,800 --> 00:24:37,600
Vaja

362
00:24:38,200 --> 00:24:43,000
Va, ara ja tenim els elèctrodes ben posats, potser que expliquem com es fa un electro.

363
00:24:43,000 --> 00:24:46,200
L'important era posar els cables, però alguna cosa més s'ha de fer.

364
00:24:46,200 --> 00:24:51,800
Si estem a l'hospital, haurem d'aconseguir que aquell electro que fem amb la nostra màquina pugi al sistema informàtic.

365
00:24:51,800 --> 00:24:55,600
Per tant, haurem d'anar pel procediment que tinguem per demanar l'electro,

366
00:24:55,600 --> 00:25:01,200
perquè l'electro arribi a la màquina de fer electros i a la màquina d'electros li direm aquest és el pacient que jo vull.

367
00:25:01,200 --> 00:25:07,200
L'experiència em diu que just els electros més importants són els que es fan sense registrar,

368
00:25:07,200 --> 00:25:08,800
perquè tens pressa, perquè el que sigui.

369
00:25:08,800 --> 00:25:12,400
L'electro més important de tots és el que no queda al sistema informàtic després.

370
00:25:12,400 --> 00:25:12,600
I no serà el primer ni l'últim que té problemes després,
L'electro més important de tots és el que no queda al sistema informàtic després.

371
00:25:12,600 --> 00:25:15,300
I no serà el primer ni l'últim que té problemes després,

372
00:25:15,300 --> 00:25:19,000
quan va a veure el cardiòleg perquè ha tingut una arrítmia i no sé què i resulta que l'electro bo,

373
00:25:19,000 --> 00:25:24,200
el que es veia allò s'ha perdut perquè només hi havia el paper, no hi havia res més.

374
00:25:24,200 --> 00:25:28,200
Intentem, en la mesura del possible registrar correctament el sistema informàtic.

375
00:25:28,200 --> 00:25:31,800
És superpràctic, ara, quan... deixa'm mirar un electro d'abans.

376
00:25:31,800 --> 00:25:36,200
Abans era horrorós, no es feia, perquè podies trigar mitja hora i una hora a aconseguir un electro d'abans.

377
00:25:36,200 --> 00:25:40,400
Ara vas a l'ordinador i ja ho trobes. I a sobre, els que fem servir el Raimviewer,

378
00:25:40,400 --> 00:25:45,800
un visualitzador, el pots agafar i superposar dos electros, un sobre l'altre, per veure directament què ha canviat.

379
00:25:45,800 --> 00:25:49,200
Això només ho pots fer si això ho pugem al sistem.

380
00:25:49,200 --> 00:25:55,000
En el cas de les ambulàncies, podem fer una foto amb la tauleta i es queda la foto guardada. Hauríem d'aconseguir poder digitalitzar això.

381
00:25:55,000 --> 00:26:01,300
Suposo que amb el nou concurs els aparells que es portaran podria ser que ho pugessin directament a la història clínica del pacient. Ja es veurà això.

382
00:26:01,300 --> 00:26:06,200
Preparem l'equip, preparem el pacient. El primer és assegurar que li fem l'electro a qui toca.

383
00:26:06,200 --> 00:26:10,200
Tenim la persona identificada, li expliquem què farem. Si ja n'hi han fet algua abans, ja sap de què va.

384
00:26:10,200 --> 00:26:13,600
Però si no, potser es caga quan comences a veure que treus cables.

385
00:26:13,600 --> 00:26:15,700
De fet, jo ja els dic sempre: no pateixi que no s'enramparà.

386
00:26:15,700 --> 00:26:21,700
I en el cas de les dones, també se'ls ha de dir que necessites col·locar els elèctrodes a la vora del pit.

387
00:26:21,700 --> 00:26:26,200
Ja sabem que hi ha gent que és més o menys pudorosa i pot ser que tinguis problemes amb això.

388
00:26:26,200 --> 00:26:29,500
Hem de destapar-ho, perquè hem de posar els elèctrodes on toca.

389
00:26:29,500 --> 00:26:34,800
Si estem al carrer i fot rasca, no és el lloc de fer l'electro. Tapem el que puguem, però hem de destapar.

390
00:26:34,800 --> 00:26:40,600
Els homes no tenim gaires manies en ensenyar pitrera, però les dones sí. Ho hem de gestionar.

391
00:26:40,600 --> 00:26:46,600
Destapem el mínim necessari, però destapem. I quan has posat els elèctrodes, ho tapes

392
00:26:46,600 --> 00:26:50,400
I un pas important és preparar la pell perquè s'enganxin bé els elèctrodes.

393
00:26:50,400 --> 00:26:54,100
Què vol dir preparar la pell? Si hi ha molta brutícia, no s'enganxarà bé l'adhesiu de l'elèctrode.

394
00:26:54,100 --> 00:26:56,200
Per tant, primer ho has de netejar.

395
00:26:56,200 --> 00:27:02,400
Si està molt greixós, també, amb alcohol, t'emportes la capa greixosa de la pell i ho pots enganxar.

396
00:27:02,400 --> 00:27:05,200
Si està moll, tampoc s'enganxarà, per tant ho has d'assecar.

397
00:27:05,200 --> 00:27:09,200
I si és molt, molt pelut, segurament hauràs de retallar el pèl.

398
00:27:09,200 --> 00:27:15,600
Depèn de la qualitat dels teus elèctrodes, pentinant una miqueta el pèl i apretant una mica, a vegades aconsegueixes que l'elèctrode s'enganxi.

399
00:27:15,600 --> 00:27:20,200
No sempre. Per això sempre, a tots els aparells d'elèctros hi hem de tenir maquinetes de rasurar.

400
00:27:20,200 --> 00:27:22,200
Perquè quan trobem algú molt pelut, doncs rasurem.

401
00:27:22,200 --> 00:27:26,200
Un cop tenim preparada la pell, posem els elèctrodes i connectem el cable.

402
00:27:26,200 --> 00:27:30,200
Aquí depèn del cable, depèn de l'elèctrode. A vegades és millor

403
00:27:30,200 --> 00:27:35,200
connectar el cable a l'elèctrode i després enganxar l'elèctrode a la pell,

404
00:27:35,200 --> 00:27:40,000
amb el risc que normalment la torsió del cable et treu l'elèctrode, te'l desenganxa,

405
00:27:40,000 --> 00:27:43,500
o bé connectes l'elèctrode a la pell i després connectes el cable.

406
00:27:43,500 --> 00:27:47,800
Hi ha cables on no hi ha collons d'enganxar el cable a l'elèctrode després.

407
00:27:47,800 --> 00:27:50,400
Això cadascú s'ho ha de gestionar a casa com pugui.

408
00:27:50,400 --> 00:27:55,000
Els pacients que tenim així amb una sudoració profusa perquè està mal perfós

409
00:27:55,000 --> 00:27:58,200
tens alguna recomanació perquè s'agafin els elèctrodes?

410
00:27:58,200 --> 00:28:02,400
Assecar amb una gassa eixuta i després passar-hi alcohol i deixar-ho evaporar.

411
00:28:02,400 --> 00:28:05,200
Si és una cosa terrorífica, és terrorífica i pots tenir...

412
00:28:05,200 --> 00:28:11,400
Després hi arribarem amb la resolució de problemes i potser et veus obligat a fer coses que no són les més correctes però no queda més remei.

413
00:28:11,400 --> 00:28:17,000
I una pregunta. Se m'ha acudit ara que estaves explicant això de la mama en les dones i tal.

414
00:28:17,000 --> 00:28:22,900
Els sostens aquests que porten una part metàl·lica, això m'interfereix amb els elèctrodes o no?

415
00:28:22,900 --> 00:28:27,200
En principi no perquè és metàl·lic però el metall està en contacte amb la pell, està aïllat.

416
00:28:27,200 --> 00:28:32,000
Home, és molest, per anar bé no hauria de ser-hi el sostenidor, però bé, es pot fer.

417
00:28:32,000 --> 00:28:34,000
No hi ha problema amb això.

418
00:28:34,000 --> 00:28:38,400
Tenim el nostre pacient, la nostra pacient amb els cables tot connectat

419
00:28:38,400 --> 00:28:42,200
doncs abans de fer res verifiquem que tot estigui correcte.

420
00:28:42,200 --> 00:28:48,000
I que tot estigui correcte vol dir que cada cable està connectat a un elèctrode i és l'elèctrode que toca.

421
00:28:48,000 --> 00:28:55,000
Cable R, vermell, braç dret. Cable L, groc, braç esquerre. I així successivament.

422
00:28:55,000 --> 00:29:02,000
I és important, una vegada has fet aquest electro depèn de la màquina que tinguis, ja puja al sistema i ja queda mal fet.

423
00:29:02,000 --> 00:29:06,700
I assegurem-nos que l'aparell farà l'electro amb els paràmetres estàndard.

424
00:29:06,700 --> 00:29:13,000
I aquests paràmetres estàndard us els dic ara, hi ha explicació de per què és així i potser seria millor que uns altres però ens quedem amb aquest.

425
00:29:13,000 --> 00:29:19,400
Els paràmetres estàndard és 10 mil·límetres mil·livolt, això vol dir que cada mil·livolt mesurarà un centímetre d'alçada,

426
00:29:19,400 --> 00:29:25,400
això és l'amplitud, i 25 mil·límetres segon, això vol dir que cada segon seran dos centímetres i mig de paper.

427
00:29:25,400 --> 00:29:28,000
Aquest és l'estàndard que fem servir al nostre país.

428
00:29:28,000 --> 00:29:31,500
Si no fem servir aquest estàndard ens trobarem que de cop i volta

429
00:29:31,500 --> 00:29:35,500
tindrem electros al doble de grans o la meitat de petits,

430
00:29:35,500 --> 00:29:41,000
el mateix QRS que mesurava un centímetre si el faig a 20 mil·límetres milivolts mesurarà dos centímetres.

431
00:29:41,000 --> 00:29:47,800
 I el mateix amb la velocitat, un QRS que mesura 100 mil·lisegons d'ample si el faig a 50 mil·límetres segon,

432
00:29:47,800 --> 00:29:51,000
al doble de velocitat, mesurarà 200, i diré hòstia, té un bloqueig de branca.

433
00:29:51,000 --> 00:29:56,400
Tots els aparells ho han de tenir visible i quan ho treus en el paper surt marcat.

434
00:29:56,400 --> 00:30:01,000
I quan tu interpretes l'electro una dels primeres coses que has de fer, és verificar que això és correcte.

435
00:30:01,000 --> 00:30:06,000
La majoria de sistemes informàtics et permeten després reconfigurar això a les mesures estàndard.

436
00:30:06,000 --> 00:30:07,500
Però fem-ho bé des del principi.

437
00:30:07,500 --> 00:30:10,000
Tot és correcte? Doncs premem el botonet i a gravar.

438
00:30:10,000 --> 00:30:14,100
El que passa sempre és que tot és perfecte, tot és superestable i quan prems el botonet la persona parla

439
00:30:14,100 --> 00:30:18,000
o tus, o es belluga, i llavors et surt allà un artefacte que queda com el cul.

440
00:30:18,000 --> 00:30:22,000
Quan vas a prémer el botó dius ara no parli, no el toqueu, que són 10 segons.

441
00:30:22,000 --> 00:30:27,500
Un cop ja hem fet això, verifiquem que ha quedat bé, l'imprimim si cal i l'enviem al sistema informàtic.

442
00:30:27,500 --> 00:30:30,500
I ja només ens queda retirar i netejar.

443
00:30:30,500 --> 00:30:32,500
És molt senzill, però s'ha de fer bé.

444
00:30:33,500 --> 00:30:37,000
Què passa quan no és tan senzill? Què passa quan ens trobem amb problemets?

445
00:30:37,000 --> 00:30:40,700
Aquests problemets jo els he fet com en 3 categories diferents.

446
00:30:40,700 --> 00:30:45,200
El primer és els pegats que no enganxen, el que comentaves tu, que està molt suat o està molt brut i no s'enganxa.

447
00:30:45,200 --> 00:30:48,200
Que s'ha de fer? netejar, assecar, i en el cas de les extremitats,

448
00:30:48,200 --> 00:30:54,200
docs si no se'ns enganxa a les extremitats podem fer servir les pinces antigues, li fots l'alcohol o el gel conductor i pot funcionar.

449
00:30:54,200 --> 00:31:00,400
Normalment, en assecar si està molt suat o moll i desgreixar la pell acostuma a haver-n'hi suficient.

450
00:31:00,400 --> 00:31:04,400
Per als tòrax molt peluts o per al que és molt pelut, doncs rasurar una miqueta.

451
00:31:04,400 --> 00:31:10,200
Llavors tenim els altres dos grans grups, que aquests a vegades costa molt més de treure, que són les interferències i els artefactes.

452
00:31:10,200 --> 00:31:13,400
Quan dic artefactes em refereixo a qüestions de moviment.

453
00:31:13,400 --> 00:31:18,000
Per exemple, si la persona té fred i tremola, el tremolor el detectarà la màquina.

454
00:31:18,000 --> 00:31:22,400
Estem parlant de l'ordre de mil·livolts. Quan bellugues un braç això es veu, i es veu molt.

455
00:31:22,400 --> 00:31:27,000
Si té fred l'hem d'abrigar i potser aquest electro hem d'esperar que la persona estigui més calenta per poder-lo fer.

456
00:31:27,400 --> 00:31:33,700
Si aquest tremolor és incontrolable o necessitem fer l'electro ja doncs com més a prop del tronc posem aquests elèctrodes millor.

457
00:31:33,700 --> 00:31:39,800
Una persona que té un Parkinson, per exemple, que tremola molt, li tremolen molt les extremitats però no li tremola tant el tronc.

458
00:31:39,800 --> 00:31:42,600
Per tant, podríem acostar els elèctrodes al tronc.

459
00:31:42,600 --> 00:31:49,600
Si la nostra màquina justament mesura extremitats, doncs potser haurem d'apuntar elèctrodes frontals al tronc, allà en el paper.

460
00:31:49,600 --> 00:31:51,400
Que no es bellugui, no parli, evidentment.

461
00:31:51,400 --> 00:31:55,200
Si és una persona que respira molt profundament li hauríem de dir: no respiris tan fons,

462
00:31:55,200 --> 00:31:58,400
però si s'està ofegant i està fotent el trípode ser difícil.

463
00:31:58,400 --> 00:32:03,400
Normalment la posició que es considera adequada per fer l'electro és la persona estirada.

464
00:32:03,400 --> 00:32:05,400
Si l'hi aixeco una miqueta el cap no és massa problema.

465
00:32:05,400 --> 00:32:11,400
Si ens posem drets, només per gravetat el cor baixa una miqueta més avall i només això ja fa que pugui canviar una miqueta l'electro.

466
00:32:11,400 --> 00:32:16,400
Però si hem de fer una electro a algú assegut, se li fa assegut. Ja sabem que no és perfecte, però és el que hi ha.

467
00:32:16,400 --> 00:32:22,100
I una tonteria, però és un artefacte que ha donat pel cul i ja hi ha unes quantes coses publicades,

468
00:32:22,100 --> 00:32:27,400
és evitar enganxar l'elèctrode damunt d'una artèria. Sobretot a les radials.

469
00:32:27,400 --> 00:32:31,800
Perquè com l'enganxis allà, la pulsació de l'artèria es transmet a l'elèctrode i es veu.

470
00:32:31,800 --> 00:32:38,400
I just la pulsació de l'artèria arriba després del QRS i sembla que tens una elevació terrorífica i l'únic que passa és que està en la zona pulsativa.

471
00:32:38,400 --> 00:32:44,700
Si us trobeu algun malalt de diàlisi i li poseu damunt la fístula, passa el mateix. Les fístules de diàlisi lluny, sempre.

472
00:32:44,700 --> 00:32:49,000
I on a vegades tenim molts problemes és amb les interferències.

473
00:32:49,000 --> 00:32:54,400
Quan hi ha qualsevol font de radiació electromagnètica, la corrent de casa,

474
00:32:54,400 --> 00:32:58,400
un fluorescent, els mòbils, és un problema i això es pot transmetre.

475
00:32:58,400 --> 00:33:02,900
Quan ens trobem que hi ha una interferència que no sabem d'on ve, que la línia, en comptes de ser plana,

476
00:33:02,900 --> 00:33:06,700
té tot d'espícules i es belluga, doncs el que hem de fer és diferents estratègies.

477
00:33:06,700 --> 00:33:10,400
Una és allunyar les fonts de soroll, les ràdios,

478
00:33:10,400 --> 00:33:14,400
apagar els fluorescents, apartar els mòbils, superimportant el dels mòbils.

479
00:33:14,400 --> 00:33:18,400
Si la persona porta aparells electroestimuladors,

480
00:33:18,400 --> 00:33:24,500
això que dèiem del Parkinson, recordo un cas d'un senyor que s'ofegava i havia de fer un electro perquè no sabíem si era insuficiència cardíaca o què era,

481
00:33:24,500 --> 00:33:28,400
si s'havia infartat o què, i era Parkinsonià i anava amb l'electroestimulador.

482
00:33:28,400 --> 00:33:31,400
Fins que no vam aconseguir parar l'aparell, allò era ininterpretable.

483
00:33:31,400 --> 00:33:35,100
O aquests electroestimuladors per la bufeta de la orina, hem d'intentar aturar-los.

484
00:33:35,100 --> 00:33:39,600
Teòricament, quan a les persones se'ls posen aquests dispositius,

485
00:33:39,600 --> 00:33:45,200
se'ls proporciona alguna forma d'aturar-lo justament per aquestes coses.

486
00:33:45,200 --> 00:33:50,000
L'han de tenir, els el demanem, escolti, no té l'aparell aquest per parar això?

487
00:33:50,400 --> 00:33:54,600
I si aquesta persona ha d'anar a fer-se ambulatòriament un electro, recordar-li que hi vagi amb l'aparell,

488
00:33:54,600 --> 00:33:58,400
perquè no serà el primer que ha de tornar a casa a buscar-lo i tornar a venir.

489
00:33:58,400 --> 00:34:02,400
Una altra cosa que abans passava més que ara, perquè els aparells han millorat,

490
00:34:02,400 --> 00:34:07,000
és que si tens l'aparell endollat a la corrent, doncs a vegades desendollar-lo,

491
00:34:07,000 --> 00:34:10,400
per qüestions de les preses  de terra, a vegades et trobaves amb circumstàncies estranyes.

492
00:34:10,400 --> 00:34:12,400
I un últim punt, que són els filtres.

493
00:34:12,400 --> 00:34:18,800
Això dels filtres és, tenim tots els aparells de mesura, tu els pots dir que determinats espais no els mesuri.

494
00:34:18,800 --> 00:34:24,400
I amb el filtre el que fas és dir-li tot el que supera aquestes freqüències no ho vull i per tant ja no et molesta.

495
00:34:24,400 --> 00:34:28,300
Això és eficaç quan tens moltes interferències,

496
00:34:28,300 --> 00:34:32,400
però quan poses un filtre que dius això no ho vull, també t'està canviant la senyal.

497
00:34:32,400 --> 00:34:38,400
És un balanç. Hem d'intentar fer tots els electros sense filtres, però que siguin llegibles.

498
00:34:38,400 --> 00:34:40,400
Llavors hem de jugar amb això.

499
00:34:40,400 --> 00:34:46,000
Un filtre de 0,5 hertz a 150 hertz, aquest és el mínim raonable.

500
00:34:46,000 --> 00:34:50,400
No posar aquest és ridícul, però ens podem trobar que a vegades se'ns amaguen coses.

501
00:34:50,400 --> 00:34:54,400
Tinguem-ho present. Especialment depèn de qui anem a buscar, doncs encara més.

502
00:34:54,400 --> 00:35:00,400
Electro, 12 derivacions, tot això dit, i dic 12 perquè no només hi ha les 12 derivacions

503
00:35:00,400 --> 00:35:02,000
que comentàvem abans, oi Xavi?

504
00:35:02,400 --> 00:35:08,000
En posterioritat, d'aquestes 12 algú va postular les derivacions posteriors, les derivacions dretes,

505
00:35:08,000 --> 00:35:12,800
després tenim encara les de la Fontaine, les de Lewis, les intercostals per la detecció del Brugada

506
00:35:12,800 --> 00:35:16,400
Només parlar d'on ubiquem les posteriors i dretes,

507
00:35:16,400 --> 00:35:21,400
totes les altres derivacions estranyes, doncs qui les demani, que les faci, perquè sap què busca.

508
00:35:21,400 --> 00:35:26,400
Si tu demanes unes derivacions de Lewis, saps què estàs buscant. Fes-les tu, que hauries de saber-ho fer.

509
00:35:26,400 --> 00:35:32,400
Les derivacions posteriors, per què serveixen les derivacions posteriors? Hem dit que les derivacions són des d'on mirem el cor.

510
00:35:32,400 --> 00:35:38,400
Jo estic mirant la cara de davant, perquè de V1 a V6 estic mirant la cara de davant, però la cara de darrere no l'estic veient.

511
00:35:38,400 --> 00:35:42,400
Per això tenim les derivacions posteriors. V7, V8, V9.

512
00:35:42,400 --> 00:35:46,400
I aquestes són bastant senzilles. V7, V8, V9 estan a la mateixa alçada que V6,

513
00:35:46,400 --> 00:35:51,400
que si us recordeu és la mateixa alçada que V5 i de V4, i l'únic que farem és ubicar-les darrere.

514
00:35:51,400 --> 00:35:56,400
V7 anirà a la línia axil·lar posterior, V8 anirà a la mateixa alçada que V6,

515
00:35:56,400 --> 00:36:02,400
V5 i tal, a sota l'escàpula i V9 anirà a la mateixa alçada que V7, V8, paravertebral esquerra.

516
00:36:02,400 --> 00:36:06,400
El mateix que dèiem de paraesternal, doncs ho toques la columna una miqueta separat.

517
00:36:06,400 --> 00:36:10,600
Això per les derivacions posteriors. Els nostres aparells tenen només 10 cables.

518
00:36:10,600 --> 00:36:16,000
El que fem aquí és agafem tres dels cables de les precordials, per exemple, V4, V5, V6,

519
00:36:16,000 --> 00:36:18,400
i aquests cables els posem en aquests elèctrodes.

520
00:36:18,400 --> 00:36:23,100
I quan imprimim l'electro, aquest electro no s'entrega al que l'hagi de llegir

521
00:36:23,100 --> 00:36:25,800
fins que no s'ha apuntat el canvi que hem fet.

522
00:36:25,800 --> 00:36:30,400
De fet, qualsevol cosa que fem amb un electro fora de l'estàndard, ho apuntem en el paper.

523
00:36:30,400 --> 00:36:36,500
Un dels grans problemes que tenim amb la història clínica electrònica és que molts d'aquests electros de derivacions posteriors

524
00:36:36,500 --> 00:36:42,800
no saps que són posteriors perquè no t'ho diu l'electro. Ha quedat gravat i ha quedat gravat amb el nom del cable, no de la derivació.

525
00:36:42,800 --> 00:36:47,400
I a vegades et fots un embolic perquè dius, bé, ara no sé si això és normal o no és normal, què ha passat?

526
00:36:47,400 --> 00:36:53,100
I les derivacions dretes... si us hi heu fixat, tots els elèctrodes que hem posat precordials, tots mireneal costat esquerre del cor.

527
00:36:53,100 --> 00:36:56,000
I sí, el cor normalment està a l'esquerra del tòrax.

528
00:36:56,000 --> 00:36:59,400
Però hi ha un trosset petitet, el ventricle dret, que ens queda a la banda dreta.

529
00:36:59,400 --> 00:37:04,400
Doncs ens interessa V3R, que és el mirall de V3,

530
00:37:04,400 --> 00:37:09,400
que aniria entre V1 i V4R, que V4R seria el mirall de V4.

531
00:37:09,400 --> 00:37:11,800
Aquesta V3R és el que ens interessa.

532
00:37:11,800 --> 00:37:17,400
El que passa és que normalment el que fem és posem V3R, V4R i V5R per fer servir tres cables,

533
00:37:17,400 --> 00:37:21,400
i aquest V3, V4, V5R són el mirall de les altres.

534
00:37:21,400 --> 00:37:28,100
Tu, eh que havies dit alguna vegada de fer les posteriors i les dretes fer-les amb un mateix electro?

535
00:37:28,100 --> 00:37:30,800
Que és el que feien els francesos, que ens vas explicar un dia.

536
00:37:30,800 --> 00:37:34,000
Sí, això ho vaig intentar explicar en els cursos i la gent es fot un embolic

537
00:37:34,000 --> 00:37:38,500
Jo ho faria, i a mi em sembla molt bona idea, perquè així t'assegures que només tens un electro estrany.

538
00:37:38,500 --> 00:37:43,500
Sovint és habitual, no sempre, però és habitual que quan hi ha alguna cosa que ens fa demanar aquestes derivacions,

539
00:37:43,500 --> 00:37:46,000
que demanem les dues, tant les posteriors com les dretes.

540
00:37:46,000 --> 00:37:50,800
Llavors, mira, espatllar, entre cometes, només un electro, millor que espatllar-ne dos.

541
00:37:50,800 --> 00:37:54,800
Dic espatllar en el sentit que quedaran estranys, que n'hi hagi només un d'estrany,

542
00:37:54,800 --> 00:37:56,800
que sigui molt estrany, perquè dius, hòstia, aquí ha passat alguna cosa.

543
00:37:56,800 --> 00:38:02,300
Jo ho faria, però costa molt fer-li entendre a la gent, no, goita. Tots aquests cables els has de moure en aquestes posicions.

544
00:38:02,300 --> 00:38:03,200
Molt bé, Albert.

545
00:38:03,200 --> 00:38:06,000
Doncs vinga, jo ja estic. Ara què ens toca?

546
00:38:09,600 --> 00:38:16,500
Jo tenia un menys és més que, com que sabia que feies aquest tema dels electros,

547
00:38:16,500 --> 00:38:19,800
té una relació directa amb l'electrocardiografia.

548
00:38:20,800 --> 00:38:24,800
És una iniciativa del <i>Things we do for no reason</i>,

549
00:38:24,800 --> 00:38:29,800
de la campanya <i>Choosing Wisely</i>, escull sàviament,

550
00:38:29,800 --> 00:38:33,200
que és una iniciativa començada als Estats Units el 2012,

551
00:38:33,200 --> 00:38:40,400
i en aquest cas és un article que es va publicar en el Journal of Hospital Medicine aquest gener del 2024.

552
00:38:40,400 --> 00:38:44,200
I va de la indicació de fer un electrocardiograma

553
00:38:44,200 --> 00:38:49,200
en els pacients hospitalitzats adults amb una hiperpotassèmia lleu.

554
00:38:49,200 --> 00:38:51,800
Aleshores, és un menys és més, recordo.

555
00:38:51,800 --> 00:38:56,400
Bé, és un estudi que ens recomanen no fer un electrocardiograma

556
00:38:56,400 --> 00:39:00,400
en aquests pacients hospitalitzats adults que tenen una hiperpotassèmia lleu,

557
00:39:00,400 --> 00:39:08,000
és a dir, un potassi entre 5 i 6, pel seu fet que els electros, en aquests nivells d'hiperpotassèmia, ens ajuden molt poc.

558
00:39:08,000 --> 00:39:14,400
No ens ajuden a l'hora de fer el maneig, ni el pronòstic, ni res en aquestes hiperpotassèmies lleus.

559
00:39:14,400 --> 00:39:20,000
Això va una miqueta en contra del que, almenys, jo sempre deia,

560
00:39:20,000 --> 00:39:24,300
perquè ho he sentit, ho havia llegit, que es fa en funció dels canvis

561
00:39:24,300 --> 00:39:28,000
electrocardiogràfics que vegis, no de les xifres de potassi en sang.

562
00:39:28,000 --> 00:39:31,600
Doncs no. En aquest article es diu això, que

563
00:39:31,600 --> 00:39:35,400
un 10% dels pacients hospitalitzats tenen hiperpotassèmia,

564
00:39:35,400 --> 00:39:41,900
normalment degut a efectes secundaris de medicació o per algun grau d'insuficiència renal

565
00:39:41,900 --> 00:39:46,100
i que aquests pacients hospitalitzats, adults, que tenen hiperpotassèmia,

566
00:39:46,100 --> 00:39:50,100
això està associat a augment de totes les causes de mortalitat.

567
00:39:50,100 --> 00:39:54,100
Inclús les hiperpotassèmies lleus tenen un augment de la mortalitat.

568
00:39:54,100 --> 00:39:57,000
Però els electros, en aquest tipus de pacients,

569
00:39:57,000 --> 00:40:02,200
són electros que no són ni sensibles ni específics per detectar canvis

570
00:40:02,200 --> 00:40:06,500
que t'ajudaran després a diagnosticar o a tractar coses. Són canvis no específics.

571
00:40:06,500 --> 00:40:12,500
Pots veure un electro amb uns canvis suggestius d'hiperpotassèmia,

572
00:40:12,500 --> 00:40:17,700
que tinguis unes tes picudes, un PR que s'allarga, un QRS ample...

573
00:40:17,700 --> 00:40:21,700
Bé, diries, ostres, això és suggestiu d'hiperpotassèmia. Doncs no ho és.

574
00:40:21,700 --> 00:40:25,700
No hi ha cap canvi específic d'hiperpotassèmia. I tampoc és sensible.

575
00:40:25,700 --> 00:40:31,700
És a dir, podem tindre gent amb potassis alts, de 6, de 7,

576
00:40:31,700 --> 00:40:35,000
i tenen uns electros perfectament normals.

577
00:40:35,000 --> 00:40:38,000
Per tant, el fet de veure un electro alterat no t'ajuda

578
00:40:38,000 --> 00:40:42,500
i el fet de veure un electro normal no vol dir que el pacient no tingui una hiperpotassèmia

579
00:40:42,500 --> 00:40:44,700
i que pugui tindre la seva mortalitat.

580
00:40:44,700 --> 00:40:48,300
De fet, hiperpotassèmies que augmenten molt ràpidament,

581
00:40:48,300 --> 00:40:52,700
tu pots tindre un pacient que està amb les membranes dels miòcits totalment desestabilitzades

582
00:40:52,700 --> 00:40:55,900
i el pacient a punt de fibril·lar i tens un potassi normal

583
00:40:55,900 --> 00:40:59,000
perquè tarda un temps que puguis detectar-ho tu en sang.

584
00:40:59,000 --> 00:41:00,500
Aleshores, què te recomanen?

585
00:41:00,500 --> 00:41:06,200
En aquesta recomanació te diuen que pacients amb l'analítica que tinguin un potassi entre 5 i 6,

586
00:41:06,200 --> 00:41:09,700
és a dir, una hiperpotassèmia lleu, no cal fer un electro.

587
00:41:09,700 --> 00:41:13,700
Control de potassi en sang i mesures per reduir aquest potassi.

588
00:41:13,700 --> 00:41:17,900
Per exemple, si la persona estava una mica deshidratada perquè ha vomitat, diarrees

589
00:41:17,900 --> 00:41:21,700
o febre amb sudoració, etcètera, hidratar-lo,

590
00:41:21,700 --> 00:41:25,300
s'ingressa, perquè estem parlant de pacients adults hospitalitzats.

591
00:41:25,300 --> 00:41:31,900
Doncs dieta baixa en potassi i potser ajustar una miqueta la medicació que afecti la funció renal

592
00:41:31,900 --> 00:41:35,900
o que prengui medicació estalviadora de potassi, ajustar la medicació

593
00:41:35,900 --> 00:41:41,500
i inclús si necessites eliminar potassi, un tractament depletiu que elimini potassi.

594
00:41:41,500 --> 00:41:43,900
I controls de potassi en sang.

595
00:41:43,900 --> 00:41:48,700
Al cap d'unes hores, al cap de dos dies, doncs fas un control de potassi en sang.

596
00:41:48,700 --> 00:41:53,000
Però no cal ni tindre un electro basal ni anar fent controls electrocardiogràfics.

597
00:41:53,000 --> 00:41:53,900
 Caram!

598
00:41:53,900 --> 00:41:58,200
Quan ho vaig llegir ho vaig pensar, hòstia, això a l'Albert li agradarà. No sé si...

599
00:41:58,200 --> 00:42:02,500
Agradar-me no m'agrada gens, però haurem de fer cas del que diu l'evidència, oi?

600
00:42:02,500 --> 00:42:07,000
I si diu que una hiperpotassèmia lleu no cal, doncs no cal. I ja està. I no ho farem.

601
00:42:07,700 --> 00:42:14,700
Què més? Situacions en què pot canviar una miqueta, doncs, quan el potassi en sang pensis que pot augmentar molt ràpidament.

602
00:42:14,700 --> 00:42:21,200
Per exemple, una acidosi metabòlica aguda, que hagis administrat succinilcolina, el suxametoni,

603
00:42:21,200 --> 00:42:28,200
una rabdomiòlisi, un gran cremat, una síndrome de lisi tumoral, transfusions massives de sang,

604
00:42:28,200 --> 00:42:34,000
una lesió o una insuficiència renal aguda, i quan s'associa una hiperpotassèmia lleu,

605
00:42:34,000 --> 00:42:39,400
hipo-hipermagnesèmia, hipocalcèmia, o un infart de miocardi.

606
00:42:39,400 --> 00:42:46,400
En aquests casos, i que tinguis un potassi entre 5 i 6, tampoc et recomanen que facis un electro.

607
00:42:46,400 --> 00:42:50,500
Sí, el que et demanen és que facis un monitoratge continu.

608
00:42:50,500 --> 00:42:54,400
Això anava a dir, eh? Tots els que has dit van en monitor a casa meva.

609
00:42:54,400 --> 00:42:59,200
Sí, sí, amb el monitor, sí, perquè són gent que els pot augmentar molt ràpidament el potassi en sang,

610
00:42:59,200 --> 00:43:06,200
i això el primer que has de detectar-ho és que hi hagi canvis de bloquejos, fibril·lacions, o el que sigui, han d'estar monitorats aquests pacients.

611
00:43:06,200 --> 00:43:11,500
I fer controls, posar el tractament específic, perquè tu veuràs que té una hieropotassèmia entre 5 i 6,

612
00:43:11,500 --> 00:43:16,200
té una hiperpotassèmia lleu, o si la causa que tu intueixes és una causa d'aquestes,

613
00:43:16,200 --> 00:43:23,600
aquest pacient ha d'anar monitorat i fer un control de laboratori constant de potassi, més que no pas tindre un electro basal.

614
00:43:23,600 --> 00:43:25,500
Que potser també l'hi faràs, eh?

615
00:43:25,500 --> 00:43:30,500
Però no et cenyeixis en dir, ah, no passa res, aquest pacient que té una rabdomiòlisi,

616
00:43:30,500 --> 00:43:34,500
que té un potassi de 5,5, com que té un electro normal, tots tranquils.

617
00:43:34,500 --> 00:43:39,900
No, aquest pacient ha d'anar monitorat. I en casos que tinguis un potassi inicial per sobre de 6,

618
00:43:39,900 --> 00:43:46,300
en aquest sí que l'hem de fer un electro, i si hi ha canvis elèctrics clàssics de la hiperpotassèmia,

619
00:43:46,300 --> 00:43:51,700
doncs a aquest li has de posar algun fàrmac que estabilitzi la membrana dels miòcits,

620
00:43:51,700 --> 00:43:53,800
per exemple el gluconat o... vaja, el calci.

621
00:43:53,800 --> 00:43:57,500
En aquest sí que els hi hem de fer un electro. En els altres no és necessari.

622
00:43:57,500 --> 00:44:04,400
I això és la recomanació que ens diu el <i>Journal of Hospital Medicine </i>del <i>Things we do for no reason.</i>

623
00:44:04,500 --> 00:44:08,500
Molt bé, em sembla que és la primera vegada que m'apunto al no fer un electro a algú, eh?

624
00:44:08,500 --> 00:44:15,600
Hosti, me l'apunto, me l'apunto i ja quan s'escaigui em picaré jo mateix la mà quan digui no l'has de fer, que no cal.

625
00:44:15,600 --> 00:44:20,900
Ha, ha, ha, ha. Ens ho dius, ens ho dius, que  ho facis, això. Què més?

626
00:44:20,900 --> 00:44:22,500
Ara l'UrgemMot toca.

627
00:44:24,700 --> 00:44:26,500
Tu havies pensat alguna cosa o no?

628
00:44:26,500 --> 00:44:32,700
Jo seguint amb la seqüència de dubtes. Vam resoldre el dubte del declivi, de deixar les sondes en declivi.

629
00:44:32,700 --> 00:44:33,200
Sí.

630
00:44:33,200 --> 00:44:35,500
I teníem pendent el de l'angoixa i ansietat.

631
00:44:35,500 --> 00:44:36,000
Sí.

632
00:44:36,000 --> 00:44:40,500
Que, si us en recordeu, havia tirat de definicions i deia, nois, jo no tinc clar que toca.

633
00:44:40,500 --> 00:44:41,000
Sí.

634
00:44:41,000 --> 00:44:46,500
La gent de l'Optimot em van respondre i em diuen que en llengua general es fan servir com a sinònims.

635
00:44:46,500 --> 00:44:50,500
En camps especialitzats pot haver-hi matisos entre l'una i l'altra, però depèn de l'àmbit.

636
00:44:50,500 --> 00:44:54,500
Nosaltres som un camp especialitzat, ens dediquem-nos a això, oi?

637
00:44:54,500 --> 00:44:58,000
I aquí, doncs, una oient ens va contestar,

638
00:44:58,000 --> 00:45:03,700
una oient que resulta que té familiars que són filòlegs i psicòlegs, no el mateix, oi?

639
00:45:03,700 --> 00:45:08,500
I els hi va demanar i ens van respondre. I ells diuen, pràcticament són sinònims,

640
00:45:08,500 --> 00:45:15,500
tot i que sovint s'empra angoixa quan no en pot associar-ho a situació, fenomen, persona o cosa d'alguna manera identificables.

641
00:45:15,500 --> 00:45:21,000
 L'experiència d'ansietat es relaciona amb un estat d'amenaça que no pot definir o concretar la forma o la causa.

642
00:45:21,500 --> 00:45:27,500
o la causa. Interpretant això vol dir que tu tens l'angoixa d'alguna cosa concreta i l'ansietat d'una...

643
00:45:27,500 --> 00:45:32,500
situació així genèrica o inconcreta, que no puguis concretar.

644
00:45:32,500 --> 00:45:36,200
S'assemblen molt i, de fet, segurament ho farem servir sempre com a sinònims,

645
00:45:36,200 --> 00:45:42,400
però si alguna vegada ens trobem amb algú que el que té és aquesta angoixa de tenir una malaltia, segurament és una angoixa,

646
00:45:42,400 --> 00:45:48,400
i si en canvi simplement està que no sap què li passa i tal, que tingui una ansietat.

647
00:45:48,400 --> 00:45:52,500
Estic content perquè m'ha respost tothom, tant els optimots com els oients.

648
00:45:52,500 --> 00:45:55,000
Oients sou molt macos, sou molt macos.

649
00:45:55,000 --> 00:45:59,500
Veus? La gent té ganes de transmetre el que saben. Això està molt bé.

650
00:45:59,500 --> 00:46:05,500
Doncs, Albert, quan explicaves l'electro has parlat del tòrax en <i>tonel</i> o alguna cosa així, eh que sí?

651
00:46:05,500 --> 00:46:08,500
Sí, però no es diu així, segur. No sé ara com es deu dir però...

652
00:46:08,500 --> 00:46:13,800
Perquè ho he buscat mentre estaves explicant i la forma preferida és el tòrax emfisematós.

653
00:46:13,800 --> 00:46:15,800
Tòrax emfisematós. Molt bé.

654
00:46:15,800 --> 00:46:21,500
Que els sinònims complementaris i formes correctes, però que no són les preferides del Termcat.

655
00:46:21,500 --> 00:46:26,500
També en pots dir tòrax de bota, tòrax de bota, tòrax delicoide,

656
00:46:26,500 --> 00:46:30,700
tòrax globulós, però el més correcte és l'emfisematós o tòrax de bota.

657
00:46:30,700 --> 00:46:32,600
Tòrax de bota, mira, traducció literal.

658
00:46:32,600 --> 00:46:34,500
Sí, el tonel i la bota...

659
00:46:34,500 --> 00:46:36,800
Del tot no, però vaja, tonel i bota és això.

660
00:46:36,800 --> 00:46:43,400
Després, jo tenia dos urgemots preparats que anaven relacionats amb temes urinaris

661
00:46:43,400 --> 00:46:49,600
Una és tu, aquestes persones que tenen una freqüència exagerada de miccionar, com en diries?

662
00:46:49,600 --> 00:46:53,000
Homes a partir dels 50 a la nit?

663
00:46:53,000 --> 00:46:57,800
De dia normal, no cal que sigui a la nit, no ho sé.

664
00:46:57,800 --> 00:47:01,800
Doncs no ho sé. Poliúrics, no. No ho sé.

665
00:47:01,800 --> 00:47:03,700
Jo sempre n'havia dit poliaquiúria.

666
00:47:03,700 --> 00:47:06,000
Ui, sí, sí, aquesta és bona, aquesta és bona.

667
00:47:06,000 --> 00:47:10,800
O sigui, la gent que té un síndrome miccional o que té una hiperglicèmia,

668
00:47:10,800 --> 00:47:14,700
una descompensació diabètica hiperglucèmica, també fan molta diüresi

669
00:47:14,700 --> 00:47:18,500
i constantment estan fent pipí, igual que els síndromes miccionals.

670
00:47:18,500 --> 00:47:24,000
Jo sempre n'havia dit poliaquiúria i és pol·laciúria. Amb l'ela geminada, pol·laciúria.

671
00:47:24,000 --> 00:47:30,500
I aquesta gent, si els tens estirats en un box d'urgències en una llitera, què et demanaran?

672
00:47:30,500 --> 00:47:36,900
Mira, t'ho diré en francès. Si és una dona et demanaran una bacina i si és un home et demanarà un <i>pistolet</i>.

673
00:47:36,900 --> 00:47:39,000
Un pistolet. Ah, mira, que bé.

674
00:47:39,000 --> 00:47:40,500
Un pistolet.

675
00:47:40,500 --> 00:47:43,600
Jo diria que en català si és un home serà una ampolla d'orina

676
00:47:43,600 --> 00:47:46,700
i si és una dona, li diem <i>cunya</i>, però segur que està mal dit.

677
00:47:46,700 --> 00:47:51,000
Clar, pensa que la <i>cunya</i> en català és un tascó o una falca.

678
00:47:51,000 --> 00:47:57,200
Els escaladors fan servir tascons per agafar-se les parets, els llenyataires per tallar troncs o arbres,

679
00:47:57,200 --> 00:48:01,000
i les falques perquè una cadira o una taula quedi nivellada.

680
00:48:01,000 --> 00:48:02,300
En castellà és una <i>cunya</i>, sí, sí.

681
00:48:02,300 --> 00:48:06,700
La cunya en castellà és això. Els femenins deu ser per això, no? Perquè com que té forma de...

682
00:48:06,700 --> 00:48:07,800
De falca, sí, sí.

683
00:48:07,800 --> 00:48:11,700
De falca, deu vindre d'aquí. Però el terme correcte és orinal.

684
00:48:11,700 --> 00:48:12,900
Mira que és senzill, eh?

685
00:48:12,900 --> 00:48:17,700
 En el diccionari posen orinal d'ampolla femení o orinal d'ampolla masculí.

686
00:48:17,700 --> 00:48:22,200
Mira que és senzill, i complicant-nos la vida de qualsevol manera. Hòstia, orinal.

687
00:48:22,200 --> 00:48:23,700
Orinal, sí, sí.

688
00:48:23,700 --> 00:48:29,100
Si busques en el diccionari normatiu del català, no el mèdic, la traducció de <i>cunya</i>, en castellà,

689
00:48:29,100 --> 00:48:32,200
en català és una paella o orinal.

690
00:48:32,200 --> 00:48:35,000
Per tant, diem-ne orinal. No cal dir-li <i>cunya</i>.

691
00:48:35,000 --> 00:48:39,500
Per tant, aquests pacients que tenen pol·laciúria necessiten un orinal.

692
00:48:39,500 --> 00:48:40,800
Ho provaré i ja t'ho explicaré.

693
00:48:40,800 --> 00:48:45,900
I després, deixa'm explicar-te una anècdota que vam tenir l'altre dia a Urgències.

694
00:48:45,900 --> 00:48:51,000
No donaré molts detalls per guardar la confidencialitat, tot i que no és una cosa especialment conflictiva.

695
00:48:51,000 --> 00:48:57,600
Vam trucar a l'hospital de referència perquè necessitàvem parlar amb l'Otorrino,

696
00:48:57,600 --> 00:49:00,500
perquè teníem una pacient amb un problema d'Otorrino.

697
00:49:00,500 --> 00:49:03,500
No era jo directament, però era el meu company, que jo estava al costat.

698
00:49:03,500 --> 00:49:07,600
Li va dir, per mirar si té aquest problema, agafa

699
00:49:07,600 --> 00:49:12,500
un abaixallengües i mira-li si en aquest lloc li fa mal o no li fa mal.

700
00:49:12,500 --> 00:49:13,500
Com et quedes?

701
00:49:13,500 --> 00:49:14,500
Petrificat

702
00:49:14,500 --> 00:49:17,900
I vam quedar tots emaperduts i...

703
00:49:17,900 --> 00:49:22,500
És el meu ídol. Tens el nom? Tens el nom? L'hem de convidar! L'hem de convidar! És el meu ídol.

704
00:49:22,500 --> 00:49:24,000
No, no el sé. No sé qui era.

705
00:49:24,000 --> 00:49:26,000
Un abaixallengües. <i>Tremendo</i>.

706
00:49:26,000 --> 00:49:32,000
Sí, sí. Em va fer gràcia perquè és la primera entrada que hi ha en l'UrgemMot és l'abaixallengües perquè comença amb a.

707
00:49:32,000 --> 00:49:36,200
Jo pensava que això no ho feia servir ningú i a més a més li va dir a un company meu

708
00:49:36,200 --> 00:49:40,500
i li va dir així com la cosa més normal i la més rutinària del mon.

709
00:49:40,500 --> 00:49:42,700
Es pot fer, es pot fer. Molt bé.

710
00:49:42,700 --> 00:49:45,000
Mira, hi ha coses que t'alegren el dia.

711
00:49:45,000 --> 00:49:50,000
I ja està. Què més, Albert? Ens queden les recomanacions, no?

712
00:49:51,000 --> 00:49:55,000
Doncs mira, aprofitaré la falca que m'has llançat amb l'abaixallengües.

713
00:49:55,000 --> 00:49:59,500
 La meva recomanació és un llibre, perquè tu l'altre dia vas treure un llibre

714
00:49:59,500 --> 00:50:03,500
i just vam gravar abans de Sant Jordi i va venir Sant Jordi i jo tinc un llibre.

715
00:50:03,500 --> 00:50:09,700
Un llibre de català però mèdic que es diu Ensenya'm la llengua del doctor Antoni Bertran.

716
00:50:09,700 --> 00:50:13,000
Aquest senyor és internista i metge de capçalera.

717
00:50:13,000 --> 00:50:17,500
Doncs aquest doctor explica que durant molt temps estava escrivint

718
00:50:17,500 --> 00:50:23,500
en una llibreta les coses que li deien els seus pacients i no deixa de ser un compendi del català

719
00:50:23,500 --> 00:50:28,000
vulgar i no tan vulgar perquè, és clar, fa molts anys que només vèiem ictus.

720
00:50:28,200 --> 00:50:33,000
Uns pocs anys abans vèiem AVCs però és que tota la vida s'havien vist atacs de feridura.

721
00:50:33,000 --> 00:50:35,000
Sí, sí, sí, clar.I

722
00:50:35,000 --> 00:50:40,500
I me l'he comprat, doncs, per poder explicar alguna cosa en els UrgemMots futurs

723
00:50:40,500 --> 00:50:44,500
perquè el català està pioc però mira, n'hi ha alguns que diuen abaixallengües.

724
00:50:44,500 --> 00:50:50,000
Molt bé, Albert. Doncs jo us volia recomanar una xerrada, un vídeo.

725
00:50:50,000 --> 00:50:55,000
És un TED Talk que a l'EMPodcat ja ho posarem, que és el TED.com

726
00:50:55,000 --> 00:51:00,900
i és una xerrada d'un metge de família i urgentòleg canadenc

727
00:51:00,900 --> 00:51:04,900
que és en Brian Goldman, que té una xerrada que es diu

728
00:51:04,900 --> 00:51:08,000
<i>Doctors make mistakes. Can we talk about that?</i>

729
00:51:08,000 --> 00:51:14,000
I parla del tema de la seguretat dels pacients relacionada amb els errors mèdics

730
00:51:14,000 --> 00:51:18,000
i t'explica que tenim la idea que si som bons professionals

731
00:51:18,000 --> 00:51:24,200
i estudiem molt i ens hi dediquem molt, no tenim la consciència que ens equivoquem i tothom s'equivoca.

732
00:51:24,200 --> 00:51:28,300
El més llest s'equivocarà. I ell t'explica la seva història

733
00:51:28,300 --> 00:51:32,300
que va tenir, que era un molt bon estudiant i no sé què, i matrícules d'honor amb tal

734
00:51:32,300 --> 00:51:38,800
i va lligar errors mèdics que haguessin pogut ser evitables

735
00:51:38,800 --> 00:51:44,200
i el que es trobava és que li costava comunicar-ho, expressar-ho, parlar-ho

736
00:51:44,200 --> 00:51:50,200
perquè se n'adonava de que quan algú treia la conversa de seguida hi havia algú que feia una broma

737
00:51:50,200 --> 00:51:55,000
i es dissolia aquella discussió o aquella reflexió sobre aquell error...Costa molt de parlar-ne.

738
00:51:55,000 --> 00:52:01,400
I a més a més també el sistema sanitari tampoc afavoreix molt que això se'n parli i que n'aprenguem dels errors.

739
00:52:01,400 --> 00:52:06,600
Ni les persones individualment, ni els equips ni el sistema sanitari ajuda

740
00:52:06,600 --> 00:52:10,200
a que siguem conscients que som fal·libles i que ens equivoquem

741
00:52:10,200 --> 00:52:15,000
cada dia des del més espavilat al menys tothom estem en aquest tema.

742
00:52:15,000 --> 00:52:18,700
Val la pena escoltar-lo almenys per ser conscients si és que no ho ets.

743
00:52:18,700 --> 00:52:24,400
Em va semblar interessant compartir-ho amb vosaltres perquè em va cridar molt l'atenció.

744
00:52:24,400 --> 00:52:24,800
Molt bé.

745
00:52:24,800 --> 00:52:25,600
I ja està, Albert.

746
00:52:25,600 --> 00:52:27,800
Jo l'he cagat moltes vegades.

747
00:52:27,800 --> 00:52:33,700
De fet, no puc recordar quantes perquè són tantes que no te'n puc triar una de les moltes que he fet a la vida.

748
00:52:33,700 --> 00:52:40,000
Si treballes 1.600 hores l'any és molt fàcil acumular-ne unes quantes i les que no som conscients, clar.

749
00:52:40,000 --> 00:52:46,300
I a més els que estem a urgències que de vegades hi ha alguns errors, crec que són els menys, que som conscients

750
00:52:46,300 --> 00:52:52,000
perquè veiem les conseqüències immediates però penso que un dels problemes importants és que com que els pacients nostres

751
00:52:52,000 --> 00:52:58,900
ens duren unes hores hi ha molts errors que no els veiem perquè el pacient està a planta, el pacient està a casa, el que sigui i no ho veiem.

752
00:52:58,900 --> 00:53:04,700
Però si tinguéssim el pacient davant nostre penso que ens adonaríem molt més de les cagades que anem fent.

753
00:53:04,700 --> 00:53:05,200
Molt bé.

754
00:53:05,200 --> 00:53:06,200
Res més, Albert.

755
00:53:06,200 --> 00:53:08,000
Doncs ja podem tancar la paradeta.

756
00:53:08,000 --> 00:53:10,700
Aquest episodi 36, l'últim de la temporada.

757
00:53:10,700 --> 00:53:14,300
Sí, senyor. Doncs ara, com cada vegada passarem al grup de Telegram

758
00:53:14,300 --> 00:53:17,700
alguna enquesta per veure què hem de fer aquesta temporada vinent.

759
00:53:17,700 --> 00:53:23,400
Si traiem seccions, si en posem, el que s'escaigui. Si ens dieu que tanquem la paradeta la tanquem, però vaja,

760
00:53:23,400 --> 00:53:28,200
si cada vegada tenim més oients deu ser que no deu voler que la tanquem. Ja es veurà.

761
00:53:28,200 --> 00:53:30,000
Si no agafem vacances i ja està.

762
00:53:30,000 --> 00:53:36,200
Doncs mira, les vacances no està mal pensat però tu fas vacances mai? Tu sempre ets metge, no? Llavors...

763
00:53:36,200 --> 00:53:37,900
Sí, sí, sí, clar.

764
00:53:37,900 --> 00:53:41,500
No ho sé, a mi em passa. Jo vaig a un camp vaig amb la canalla, ara ja els tinc grans,

765
00:53:41,500 --> 00:53:46,700
però vaig amb la canalla, allò, una pista esportiva i vaig a les porteries a veure si estan fixades a terra.

766
00:53:46,700 --> 00:53:49,000
Aviam si t'hi pots penjar, no? Aviam si t'hi pots penjar de la...

767
00:53:49,000 --> 00:53:54,200
Bé, sí. Algun ajuntament avisat dient que si us plau les lliguessin a terra, en el seu moment.

768
00:53:54,200 --> 00:53:59,500
Doncs molt bé, Albert. Aviam, animem a la gent que arribem del 95 al 100 en el Telegram

769
00:53:59,500 --> 00:54:04,000
Estaria bé. Seria maco. Encara que jo prefereixo animar-los perquè ens expliquin coses.

770
00:54:04,200 --> 00:54:09,600
Recordeu que tenim allò de l'EMPodcas que hem començat a fer com un extra als episodis ordinaris en què juguem.

771
00:54:09,600 --> 00:54:13,800
Algú ens explica casos i anem aprenent a base de jugar amb el que els altres han fet.

772
00:54:14,000 --> 00:54:19,700
A mi em va agradar, i m'agradaria que m'en passessin més. Surt de la zona de confort i dius, hòstia, hòstia, què faria, què faria?

773
00:54:19,700 --> 00:54:24,500
O sigui que si teniu algun cas que vulgueu compartir, tampoc cal que sigui molt espectacular, eh? Qualsevol coseta en serveix.

774
00:54:24,500 --> 00:54:29,400
Sí, sí, i tant, de tot se n'aprèn. Albert, molt bé. Ens veiem a la propera temporada.

775
00:54:29,400 --> 00:54:30,200
Vinga

776
00:54:30,200 --> 00:54:31,600
Apa, adéu.

777
00:54:31,600 --> 00:54:33,400
Que vagi molt bé. A reveure.